Manuel Breva Ferrer
Governador civil de Lleida / From Wikipedia, the free encyclopedia
Manuel Breva Ferrer (Castelló de la Plana, 1940) és un advocat valencià, governador civil de Lleida en els darrers anys del franquisme.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1940 Castelló de la Plana |
Governador civil de Lleida | |
12 novembre 1974 – 10 abril 1976 ← José Aparicio Calvo-Rubio – Luis Mardones Sevilla → | |
Llicenciat en dret per la Universitat Complutense de Madrid en 1962, va ingressar en el Cos d'Advocats de l'Estat en 1967 i fou cap de l'Advocacia de l'Estat a Castelló de la Plana. El 1970 fou nomenat Delegat Provincial de Planificació Política i Participació i ponent en el Consell Econòmic Sindical de la Regió Valenciana.[1] El novembre de 1974 fou nomenat governador civil de Lleida.[2] Tot i procedir del Movimiento Nacional va fer amistat amb dirigents de l'oposició com Joaquim Arana i Pelegrí i va permetre als partits de l'oposició fer actes i convocatòries públiques sense entrebancs, a diferència del seu antecessor.[3] Quan va dimitir el març de 1976 va rebutjar un sopar homenatge de l'ultradreta lleidatana i sí un de l'oposició, durant el qual hi hagué una amenaça de bomba. Tot i això, hom volgué implicar-lo amb els ultradretans que van efectuar l'atemptat contra la revista El Papus l'octubre de 1977.[4]
Es va presentar com a segon membre de la llista de la Candidatura Independent de Centre a la província de Castelló després de José Miguel Ortí Bordás a les eleccions generals espanyoles de 1977, però no fou escollit.[5] Després va deixar la política i fou secretari del Tribunal Econòmic Administrativo Provincial de Castelló, vocal del Jurat Provincial d'Expropiació Forçosa i vocal de la Junta del Port de Castelló. També ha estat professor de pràctica jurídica en la UNED, advocat en exercici i professor de dret processal penal del Col·legi d'Advocats de Castelló i professor extern de màsters a la Universitat Jaume I fins a la seva jubilació el 2010.[6][7]