Manuel González-Hontoria y Fernández Ladreda - Wikiwand
For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Manuel González-Hontoria y Fernández Ladreda.

Manuel González-Hontoria y Fernández Ladreda

De Viquipèdia

Infotaula de personaManuel González-Hontoria y Fernández Ladreda

modifica
Nom original(es) Manuel González-Hontoria y Fernández-Ladreda modifica
Biografia
Naixement31 gener 1878 modifica
Trubia (Astúries) (en) Tradueix modifica
Mort26 octubre 1954 modifica (76 anys)
Madrid modifica
Escudo de España (mazonado).svg Ministre d'Afers Exteriors d'Espanya
14 agost 1921 – 8 març 1922
← Salvador Bermúdez de Castro y O'LawlorJoaquín Fernández Prida →
Escudo de España (mazonado).svg Ministre d'Afers Exteriors d'Espanya
15 abril 1919 – 20 juliol 1919
← Álvaro Figueroa y Torres MendietaSalvador Bermúdez de Castro y O'Lawlor →
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
17 abril 1916 – 2 octubre 1920
← Augusto González-Besada y MeinJoaquim Salvatella i Gibert →
Circumscripció electoral: Alcoi
modifica
Activitat
OcupacióDiplomàtic
PartitPartit Conservador
Membre de

Manuel González-Hontoria y Fernández Ladreda (Trubia, Oviedo, 31 de gener de 1878 - Madrid, 1954) fou un advocat i polític asturià, ministre d'Estat durant el regnat d'Alfons XIII.

Biografia

Nascut el 31 de gener de 1878 a Trubia, era fill del Mariscal de Camp i Brigadier de l'Armada Espanyola José González Hontoria. Fou diputat per Alcoi pel sector romanonista del Partit Liberal a les eleccions generals espanyoles de 1916, 1918 i 1919, on vencé el republicà Juan Botella Asensi amb suport dels carlins i integristes. A les eleccions generals espanyoles de 1920 es presentà pel Partit Conservador maurista, però fou vençut pel romanonista Joaquim Salvatella i Gibert. En 1921 va passar al Senat com a senador vitalici. Va ser també Gentilhome de cambra amb exercici del Rei Alfonso XIII.

Va ser ministre d'Estat entre el 15 d'abril i el 20 de juliol de 1919,[1] en un govern presidit per Antoni Maura cartera que tornaria a ocupar entre el 14 d'agost de 1921 i el 8 de març de 1922[1] en un nou gabinet Maura.

Com a diplomàtic va participar en la Conferència d'Algesires (1906), i en la negociació del tractat hispanofrancès de 1912. És autor d'un Tratado de Derecho Internacional i El protectorado francés en Marruecos.

Després de la Guerra Civil Espanyola va formar part del comitè monàrquic fundat al març de 1943 per promoure la causa del pretendent al tron Joan de Borbó enfront del general Franco que es negava a abandonar el poder i donar pas a la restauració de la monarquia..[2]

Referències

  1. 1,0 1,1 De Urquijo y Goitia, 2008, p. 248.
  2. Heine, Hartmut. La oposición política al franquismo. De 1939 a 1952. Grijalbo: Crítica, 1983, p. 268. ISBN 84-7423-198-1. 

Bibliografia

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manuel González-Hontoria y Fernández Ladreda
Càrrecs públics
Precedit per:
Álvaro Figueroa y Torres Mendieta
Salvador Bermúdez de Castro y O'Lawlor
Ministre d'Estat

(abril-setembre) 1919
1921-1922
Succeït per:
Salvador Bermúdez de Castro y O'Lawlor
Joaquín Fernández Prida
Premis i fites
Precedit per:
Rafael Marín Lázaro
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 29

1927-1959
Succeït per:
Pablo Garnica y Echevarría
{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Manuel González-Hontoria y Fernández Ladreda
Listen to this article