Armada Espanyola - Wikiwand

L'Armada d'Espanya és la branca marítima de les Forces Armades Espanyoles. Va néixer com a unió de les marines dels regnes de Castella i d'Aragó. L'Armada Espanyola és considerada la sisena més poderosa del món, superada per la nord-americana, la russa, la britànica, la francesa i la japonesa, en un empat tècnic amb la italiana.^[3]

Dades ràpides Tipus, Seu ...

Armada Espanyola

Tipus	armada
Seu	Cuartel General de la Armada ^(en)
País	Espanya
Branca	Forces Armades d'Espanya
Arma	Armada
Part de	Forces Armades d'Espanya
Unitats subordinades	Cos general de l'Armada, Cos d'Enginyers de l'Armada, Infanteria de Marina, Arma Submarina Espanyola i Spanish Naval Air Arm ^(en)
Estructura	Ministeri de Defensa d'Espanya
Mida	25.000 efectius i 98 naus^[1]
Bases	San Fernando, Cartagena, Las Palmas de Gran Canaria, Rota, Ferrol, Maó
Quarter general	Madrid
Comandants
Coronel	Cap Estat Major Armada: Teodoro Esteban López Calderón
Oficials destacats	Fernando de Magallanes Juan Sebastián Elcano Joan d'Habsburg i Blomberg Cosme Damián Churruca Federico Gravina
Cultura militar
Patró catòlic	Nostra senyora del Carme Coronada
Bandera	bandera de proa Pavelló nacional
Lema	"De la unión nace la fuerza"
Himne	"Himno de la Armada Española"^[2]
Lloc web	armada.mde.es

Amb l'entrada en servei d'un nou portaavions i l'adquisició de dues noves fragates F-100 i els submarins S-80, es millora la capacitat de projectar tropes i unitats d'operacions especials a llocs allunyats del territori estatal. Tant és així que els compromisos internacionals han fet que en diverses ocasions, per exemple en el cas de l'exercici Steadfast Jaguar-06, sigui la marina de guerra que més vaixells i personal ha transportat.^[4] Els compromisos subscrits per Espanya l'obliguen a poder portar a qualsevol part del món i protegir un contingent de 1.800 infants i els seus respectius equips.^[5]

En 2013, l'Armada Espanyola va començar a provar els nous submarins S-80, els quals, per uns errors de càlcul, tenien massa acer i no podien flotar correctament, fet que provocà la hilaritat internacional.^[6] El nou submarí S-80 és una de les partides més grans que el ministeri espanyol de Defensa hagi fet mai a la història: 2.200 milions d'euros entre el disseny i la construcció.^[7] Les seues principals bases són a Rota, Ferrol i Cartagena.

Remove ads

Flota

A continuació es llisten els vaixells i unitats.

Entre parèntesis (): data d'alta en l'Armada.

Entre claudàtors [ ]: desplaçament a plena càrrega en tones mètriques.

Portaavions:
- R-11 Príncep d'Astúries (1988) [17.188 Tm].^[8]
Fragates
- Classe Álvaro de Bazán:^[9]
  - F-101 Álvaro de Bazán (2002) [6.250 Tm].
  - F-102 Almirante Juan de Borbón (2003) [6.250 Tm].
  - F-103 Blas de Lezo (2004) [6.250 Tm].
  - F-104 Méndez Núñez (2006) [6.250 Tm].
  - F-105 Cristóbal Colón
- Classe Santa Maria:^[10]
  - F-81 Santa Maria (1986) [3.982 Tm] - 1a serie
  - F-82 Victoria (1987) [3.982 Tm]. - 1a serie
  - F-83 Numancia (1988) [3.982 Tm]. - 1a serie
  - F-84 Reina Sofía (1990) [3.982 Tm]. - 1a serie
  - F-85 Navarra (1994) [4.177 Tm]. - 2a serie
  - F-86 Canarias (1995) [4.177 Tm]. - 2a serie
Submarins
- Classe Agosta:
  - S-71 Galerna (1981) [1490 Tm].

Classe Isaac Peral

Es van projectar 4 primers submarins S-80A per a substituir els S-60 (classe Daphné) i 2 addicionals (S-80B) per als S-70 (classe Agosta).^[11]

El 2012, degut a la crisi econòmica, el nombre de submarins operatius es va reduir a dos, el «Galerna» i el «Tramontana».^[11] El 2020 es va donar de baixa el S-73 Mistral i el 2024 el S-74 Tramontana. Paral·lelament Navantia va iniciar la construcció de la nova classe S-80 entregant el S-81 Isaac Peral a finals del 2023 i la previsió del S-82 Narciso Monturiol per al 2026.^[12]

Vaixell de suport i salvament de submarins Classe BAM:^[13]
- BAM P-41 - Meteoro
- BAM P-42 - Rayo
- BAM P-43 - Relámpago
- BAM P-44 - Tornado

Remove ads

Vaixells auxiliars

petrolier de flota Classe marqués de la Cala:^[14]
- A-11 marqués de la Cala (1991) [14.324 Tm]
Vaixell d'aprovisionament en combat Classe Patiño:^[15]
- A-14 Patiño (1995) [17.050 Tm]
Vaixell d'aprovisionament en combat Classe Cantàbria:^[16]
- A-15 Cantàbria - En construcció - Entrada prevista per al 2008 [19.699 Tm]

Vaixells de mesures antimines

Caçamines Classe Segura:
- M-31 Segura (1999) [585 Tm]
- M-32 Sella (1999) [585 Tm]
- M-33 Tambre (2000) [585 Tm]
- M-34 Túria (2000) [585 Tm]
- M-35 Duero (2004) [585 Tm]
- M-36 Tall (2005) [585 Tm]
Barc de Comandament i Suport Classe Descubierta:
- M-11 Diana (1979) [1.640 Tm]

Embarcacions d'assalt amfibi

Embarcacions d'assalt amfibi Classe Galicia:^[17]
- L-51 Galícia (1998) [12.800 Tm]
- L-52 Castella (2000) [12.800 Tm]
Embarcacions de desembarcament amfibi Classe Hernán Cortés:^[18]
- L-41 Hernán Cortés (Construït en 1971 / Alta en l'Armada 1994) [8.750 Tm]
- L-42 Pizarro (Construït en 1972 / Alta en l'Armada 1995) [8.750 Tm]
- Els vaixells de desembarcament amfibi "Pizarro" i "Hernán Cortés" seran donats de baixa en l'Armada pròximament, les seues funcions passaran a ser exercides pel nou Portaavions d'assalt amfibi, actualment en construcció en les instal·lacions de Navantia en Ferrol.
Llanxes de desembarcament Classe LCM1E:
- L601P (2001) [107 Tm]
- L602P (2001) [107 Tm]
- L603 (2006) [107 Tm]
- L604 (2006) [107 Tm]
- L605 (2006) [107 Tm]
- L606 (2006) [107 Tm]
- L607 (2006) [107 Tm]
- L608 (2006) [107 Tm]
- L609 (2007) [107 Tm]
- L610 (2007) [107 Tm]
- L611 (2007) [107 Tm]
- L612 (2007) [107 Tm]
- L613 (2007) [107 Tm]
- L614 (2007) [107 Tm]

Remove ads

Patrullers

Patrullers Classe Barceló:^[19]
- P-11 Barceló(1976) [144 Tm]
- P-12 Fanga (1976) [144 Tm]
- P-14 Ordóñez (1977) [144 Tm]
- P-15 Acevedo (1977) [144 Tm]
- P-16 Cándido Pérez (1977) [144 Tm]
Patrullers Classe Anaga:^[20]
- P-21 Anaga (1980) [319 Tm]
- P-22 Tagomago (1981) [319 Tm]
- P-23 Marola (1981) [319 Tm]
- P-25 Grosa (1981) [319 Tm]
- P-26 Medes (1981) [319 Tm]
- P-27 Izaro (1981) [319 Tm]
- P-28 Tabarca (1981) [319 Tm]
- P-30 Bergantí (1981) [319 Tm]
Patrullers Classe Conillera:^[21]
- P-31 Conillera (1981) [ 85 Tm]
- P-32 Dragonera (1981) [ 85 Tm]
- P-33 Espalmador (1982) [ 85 Tm]
- P-34 Alcanada (1982) [ 85 Tm]
Patrullers Classe Chilreu:^[22]
- P-61 Chilreu (1992) [2.100 Tm]
- P-62 Alborán (1997) [1.963 Tm]
- P-63 Arnomendi (2000) [1.863 Tm]
- P-64 Tarifa (2004) [1.974 Tm]
Patrullers Classe Serviola:^[23]
- P-71 Serviola (1991) [1.147 Tm]
- P-72 Sentinella (1991) [1.152 Tm]
- P-73 Sentinella (1992) [1.147 Tm]
- P-74 Talaia (1992) [1.136 Tm]
Patrullers Classe Descoberta:^[24]
- P-75 Descoberta (1978) [1.640 Tm]
- P-76 infanta Elena (1980) [1.640 Tm]
- P-77 infanta Cristina (1980) [1.640 Tm]
- P-78 Caçadora (1981) [1.640 Tm]
- P-79 Vencedora (1982) [1.640 Tm]
Patrullers Classe Toralla:^[25]
- P-81 Toralla (1987) [102 Tm]
- P-82 Formentor (1989) [102 Tm]
Patrullers de vigilància costanera:^[26]
- P-111 (1975) [21 Tm]
- P-114 (1979) [21 Tm]
Patrullers de vigilància interior:^[27]
- P-201 Cap Fradera (1961) [21 Tm]
- Els patrullers de la classe "Barceló", "Anaga", "Conillera", "Toralla" i "Descoberta" seran substituïts pels patrullers BAM (Vaixells d'Acció Marítima) amb capacitat de navegació oceànica. Actualment n'hi ha 4 en construcció d'un total de 12 previstos i es començaran a lliurar a l'Armada a partir de 2010.^[28]

Remove ads

Vaixells escola

Bergantí Goleta Juan Sebastián Elcano^[29]
Llanxes d'instrucció tipus Guardiamarina
Iot Penell
Velers La Graciosa, Sisargas i Sálvora.

La flotilla d'aeronaus

Tercera Esquadrilla:
- Formada per 10 helicòpters AB-212^[30]
Quarta Esquadrilla:
- Formada per 3 avions birreactors de vigilància i transport Cessna Citation II i un Cessna Citation VII^[31]
Quinta Esquadrilla:
- Formada per 8 helicòpters SH-3 antisubmarins i 3 AEW^[32]
Sexta Esquadrilla:
- Formada per 6 helicòpters Hughes 500^[33]
Novena Esquadrilla:
- Formada per 12 caces EAV-8B Harrier II Plus, 4 EAV-8B Harrier II i un TAV-8B Harrier II^[34]
Desena Esquadrilla:
- Formada per 12 helicòpters SH-60 B SeaHawk^[35]
- Aprovada l'adquisició de 28 helicòpters NH-90 per a l'Armada la finalitat del qual serà homogeneïtzar la flotilla d'aeronaus i substituir als vetustos AB-212, SH-3 i Hughes 500, de manera que a partir de 2010 progressivament les diferents esquadrilles podrien quedar constituïdes de la manera següent:
Tercera Esquadrilla: 14 NH90 TTH per a la projecció de forces a bord dels vaixells amfibis principalment.
Quarta Esquadrilla: 3 avions birreactors de vigilància i transport Cessna Citation II en Rota.
Quinta Esquadrilla: 6 NH90-AEW (alerta primerenca) i 8 NH90 NFH a bord del PDA i del BPE.
Sexta Esquadrilla: ?? Substituts Hugues 500 (s'especula amb 14 EC-135 navalitzats)
Novena Esquadrilla: 16 AV-8B Harrier Plus (possibles adquisicions als EUA) i un biplaça a bord del PDA i del BPE.
Desena Esquadrilla: 12 SH-60B a bord de les fragates F-80 i F-100.

Remove ads

Principals vaixells de combat

Fragates

Tipus	Imatge	Nom	Data	Desplaçament a plena càrrega tones.	Eslora màxima	Velocitat màxima nusos	Autonomia milles nàutiques	Dotació
Fragates
Fragates (FFG) Classe Álvaro de Bazán		F-101 Álvaro de Bazán	2002	6.250	146,7	28	5.000	200
		F-102 Juan de Borbón	2003	6.250	146,7	28	5.000	200
		F-103 Blas de Lezo	2004	6.250	146,7	28	5.000	200
		F-104 Méndez Núñez	2006	6.250	146,7	28	5.000	200
		F-105 Cristóbal Colón	2012	6.250	146,7	28	5.000	200
Fragates (FFG) Clase Santa María		F-81 Santa María	1986	4.100	138	29	5.300	213
		F-82 Victoria	1987	4.100	138	29	5.300	213
		F-83 Numancia	1988	4.100	138	29	5.300	213
		F-84 Reina Sofía	1990	4.100	138	29	5.300	213
		F-85 Navarra	1994	4.100	138	29	5.300	213
		F-86 Canarias	1994	4.100	138	29	5.300	213

Submarins

Tipus	Imatge	Nom	Data	Desplaçament a plena càrrega tones.	Eslora màxima	Velocitat màxima nusos	Autonomia milles nàutiques	Dotació
Submarins
Submarins (SSK) Classe Galerna		S-71 Galerna	1983	1.740	67,57	20,5	8.500	88
Submarins (SSK-AIP) Classe Isaac Peral		S-81 Isaac Peral	2023	3.700	80,81	20	8.000 (sense AIP)	32

Vaixells d'assalt amfibi

Tipus	Imatge	Nom	Data	Desplaçament a plena càrrega tones.	Eslora màxima	Velocitat màxima nusos	Autonomia milles nàutiques	Dotació
Vaixells d'assalt amfibis
Vaixell d'assalt amfibi (LHD) Classe Juan Carlos I		L-61 Juan Carlos I	2010	26.800	230,82	21	9.000	261
Vaixell d'assalt amfibi (LPD) Classe Galicia		L-51 Galicia	1998	12.800	160	20	6.000	186
Vaixell d'assalt amfibi (LPD) Classe Galicia		L-52 Castilla	2000	12.800	160	20	6.000	193

Llanxes de desembarcament

Tipus	Imatge	Nom	Data	Desplaçament a plena càrrega tones.	Eslora màxima	Velocitat màxima nusos	Autonomia milles nàutiques	Dotació
Llanxes de desembarcament
Llanxa de desembarcament Classe LCM-1E		L-603	2006	107,6	23,3	19	190	3
		L-604	2006	107,6	23,3	19	190	3
		L-605	2006	107,6	23,3	19	190	3
		L-606	2007	107,6	23,3	19	190	3
		L-607	2007	107,6	23,3	19	190	3
		L-608	2007	107,6	23,3	19	190	3
		L-609	2007	107,6	23,3	19	190	3
		L-610	2007	107,6	23,3	19	190	3
		L-611	2007	107,6	23,3	19	190	3
		L-612	2007	107,6	23,3	19	190	3
		L-613	2007	107,6	23,3	19	190	3
		L-614	2008	107,6	23,3	19	190	3

Vaixells d'abastament logístic

Tipus	Imatge	Nom	Data	Desplaçament	Eslora màxima	Velocidad màxima	Autonomia	Dotació
Vaixells d'abastament logístic
Vaixell d'abastament logístic		A-14 Patiño	1995	17.050	166,3	20	13.440	150
Vaixell d'abastament logístic		A-15 Cantabria^[36]	2010	19.550	173,9	21,3	6.000	122

Dragamines

Tipus	Imatge	Nom	Data	Desplaçament	Eslora màxima	Velocidad màxima	Autonomia	Dotació
Dragamines
Dragamines (MCM) Clase Segura		M-31 Segura	1999	585	54	14	2.000	41
		M-32 Sella	1999	585	54	14	2.000	41
		M-33 Tambre	2000	585	54	14	2.000	41
		M-34 Turia	2000	585	54	14	2.000	41
		M-35 Duero	2004	585	54	14	2.000	41
		M-36 Tajo	2005	585	54	14	2.000	41

Patrulleres

Tipus	Imatge	Nom	Data	Desplaçament a plena càrrega tones.	Eslora màxima	Velocitat màxima nusos	Autonomia milles nàutiques	Dotació
Classe Meteoro		P-41 Meteoro	2011	2.840	93,9	20,5	8.700	45
		P-42 Rayo	2011	2.840	93,9	20,5	8.700	45
		P-43 Relámpago	2012	2.840	93,9	20,5	8.700	45
		P-44 Tornado	2012	2.840	93,9	20,5	8.700	45
		P-45 Audaz	2018	2.500	93,9	20,5	8.700	35
Classe Descubierta (Modificada)		P-76 Infanta Elena	1980	1.640	88,88	24,8	7.500	88
		P-77 Infanta Cristina	1980	1.640	88,88	24,8	7.500	88
		P-78 Cazadora	1981	1.640	88,88	24,8	7.500	88
Classe Serviola		P-71 Serviola	1991	1.147	68,65	19	8.000	45
		P-72 Centinela	1991	1.147	68,65	19	8.000	45
		P-73 Vigía	1992	1.147	68,65	19	8.000	45
		P-74 Atalaya	1992	1.147	68,65	19	8.000	45
Patrulleres Oceàniques Classe Chilreu		P-62 Alborán	1997	1.963	67	14	20.000	36
		P-63 Arnomendi	2000	1.816	62,2	14	24.000	36
		P-64 Tarifa	2004	1.964	68,5	14	24.000	36
Patrulleres Classe Anaga		P-22 Tagomago	1981	319	44,4	15,5	10 días	27
		P-26 Medas	1981	319	44,4	15,5	10 días	27
		P-28 Tabarca	1981	319	44,4	15,5	10 días	27
Patrulleres Classe Toralla		P-81 Toralla	1987	101,9	28,5	15	1.000	12
Patrulleres Classe Toralla		P-82 Formentor	1989	101,9	28,5	15	1.000	12
Guàrdia costanera Classe Aresa PVC-160		P-101	1978	20,8	13,7	23,3	430	9
Guàrdia costanera Classe Aresa PVC-160		P-114	1979	20,8	13,7	23,3	430	9
Patrullera fluvial Cabo Fradera		P-201 Cabo Fradera	1963	28	17,85	11	-	7

Remove ads

Principals vaixells auxiliars

Vaixells de transport

Tipus	Imatge	Nom	Data	Desplaçament a plena càrrega tones.	Eslora màxima	Velocitat màxima nusos	Autonomia milles nàutiques	Dotació
Vaixells de transport
Vaixells de transport		A-01 Contramaestre Casado	1982 (1953)	4.965	104,2	14	-	62
		A-04 Martín Posadillo	2000 (1973)	2.300	75	10	20 dies	25
		A-05 El Camino Español	1999 (1984)	5.804	95,52	12,4	2.800	30

Vaixell de recerca i rescat

Tipus	Imatge	Nom	Data	Desplaçament a plena càrrega tones.	Eslora màxima	Velocitat màxima nusos	Autonomia milles nàutiques	Dotació
Vaixell de recerca i rescat
Vaixell de Recerca i rescat Classe Amatista (Modificada)		A-20 Neptuno	1988 (1975)	1.860	58,5	12,5	6.000	52

Vaixells hidrogràfics

Tipus	Imatge	Nom	Data	Desplaçament a plena càrrega tones.	Eslora màxima	Velocitat màxima nusos	Autonomia milles nàutiques	Dotació
Vaixells hidrogràfics
Vaixells hidrogràfics Classe Malaespina		A-31 Malaspina	1975	1.090	52,7	15	-	62
Vaixells hidrogràfics Classe Malaespina		A-32 Tofiño	1975	1.090	52,7	15	-	62
Vaixell hidrogràfic Classe Castor		A-23 Antares	1974	363	38,4	11,5	-	40

Llanxes hidrogràfiques transportables

Tipus	Imatge	Nom	Data	Desplaçament a plena càrrega tones.	Eslora màxima	Velocitat màxima nusos	Autonomia milles nàutiques	Dotació
Llanxes hidrogràfiques transportables
Llanxes hidrogràfiques transportables Classe Rodman 1250		A-91 Astrolabio	2001	8,5	12,62	30	-	-
		A-92 Escandallo	2004	8,5	12,62	30	-	-

Vaixells de recerca oceanogràfica

Tipus	Imatge	Nom	Data	Desplaçament a plena càrrega tones.	Eslora màxima	Velocitat màxima nusos	Autonomia milles nàutiques	Dotació
Vaixells de recerca oceanogràfica
Vaixell de recerca oceanogràfica Classe Hespérides		A-33 Hespérides	1991	2.800	82,5	15	12.000	50
Vaixell de recerca oceanogràfica Classe Circos (Modificada)		A-52 Las Palmas	1981 (1978)	1.450	41,2	13	7.000	32

Remolcadors

Tipus	Imatge	Nom	Data	Desplaçament a plena càrrega tones.	Eslora màxima	Velocitat màxima nusos	Autonomia milles nàutiques	Dotació
Remolcadors
Remolcador Clase Circos		A-51 Mahón	1981 (1978)	1.450	41,2	13	-	30
Remolcador Clase Punta Amer		A-53 La Graña	1987 (1982)	663,7	32,45	13,5	-	22
Remolcador Clase Amatista		A-101 Mar Caribe	1988 (1974)	1.860	58,5	12,5	-	25

Vaixell de guerra electrònica

Tipus	Imatge	Nom	Data	Desplaçament a plena càrrega tones.	Eslora màxima	Velocitat màxima nusos	Autonomia milles nàutiques	Dotació
Vaixell de recerca electrònica
Vaixell de guerra electrònica Classe Dars (Modificada)		A-111 Alerta	1992 (1982)	2.292	76,52	11	1.000	60

Vaixells escola

Tipus	Imatge	Nom	Data	Desplaçament a plena càrrega tones.	Eslora màxima	Velocitat màxima nusos	Autonomia milles nàutiques	Dotació
Vaixells escola
Vaixells escola		A-71 Juan Sebastián de Elcano	1928	3.670,8	94,1	10	1.200	193
		A-72 Arosa	1981 (1931)	52	22,84	8	-	-
		A-75 Sisargas	1995 (1982)	42	20,5	9	-	-
		A-76 Giralda	1993 (1958)	81,7	22,8	8	-	-
		A-78 Peregrina	2007	123	27,75	10,5	-	-

Llanxes d'instrucció

Tipus	Imatge	Nom	Data	Desplaçament a plena càrrega tones.	Eslora màxima	Velocitat màxima nusos	Autonomia milles nàutiques	Dotació
Llanxes d'instrucció
Lanxes d'instrucció Classe Guardiamarina		A-82 Contramaestre Navarrete	1983	57	18,87	13	-	-
		A-83 Contramaestre Sánchez Fernández	1983	57	18,87	13	-	-
		A-84 Contramaestre Antero	1984	57	18,87	13	-	-
		A-85 Contramaestre Lamadrid	1984	57	18,87	13	-	-
Lanxes d'instrucció Classe Rodman-66		A-121 Guardiamarina Barrutia	2006	36	20,5	24	450-550	16
		A-122 Guardiamarina Chereguini	2006	36	20,5	24	450-550	16
		A-123 Guardiamarina Rull	2007	36	20,5	24	450-550	16
		A-124 Guardiamarina Salas	2007	36	20,5	24	450-550	16

Remove ads

Aviació naval

Avions

Més informació Model, Imatge ...

Model	Fabricant	Velocitat màxima	Alçada màxima	Abast	Entrada en servei	Esquadrilla	Unitats
Avions
AV-8B Harrier II	McDonnell Douglas/Boeing	1.170 km/h	15.240 m	2.200 km	1985	9a	12^[37]
TAV-8 Harrier II	McDonnell Douglas/Boeing	1.170 km/h	15.240 m	2.200 km	1985	9a	1
Cessna Citation II	Cessna/Textron	746 km/h	13.100 m	3.700 km	1992	4a	3
Cessna Citation VII	Cessna/Textron	875 km/h	16.000 m	3.774 km	1992	4a	1

Helicòpters

Més informació Model, Imatge ...

Model	Fabricant	Velocitat màxima	Alçada màxima	Abast	Entrada en servei	Esquadrilla	Unitats
Helicòpters
Agusta-Bell AB 212	Bell Helicopter/Textron Agusta Westland	260 km/h	5.305 m	439 km	1968	3a	7
SH-3 Sea King	Sikorsky/Lockheed Martin	267 km/h	4.481 m	1.000 km	1966	5a	10
Hughes 369 HM	Hughes Helicopters/MD Helicopters	282 km/h	4.875 m	430 km	1972	6a	9
SH-60 Seahawk	Sikorsky/Lockheed Martin	268 km/h	5.790 m	704 km	1988	10a	14

Vehícles no tripulats

Més informació Model, Imatge ...

Model	Imatge	Fabricant	Velocitat màxima	Alçada màxima	Abast	Entrada en servei	Esquadrilla	Unitats
Vehícles no tripulats
Boeing Insitu Scan Eagle		Boeing	148 km/h	5.950 m	24 hores	2015	11a	8 (2 sistemes de 4 drones / sistema)

Esquadrilles

Tercera Esquadrilla: és formada per 7 helicòpters Agusta-Bell AB 212. Inicialment va estar dedicada a la guerra antisubmarina i antisuperfície, i disposava de 4 aparells amb equips de guerra electrónica i de intel·ligència electrònica Colibrí. Actualment es fan servir com a mitjà de transport d'assalt de la infantería de marina.

Quarta Esquadrilla: és formada per 4 avions birreactors de recerca i transport Cessna Citation, tres són de la versió Citation II i un de la Citation VII. Les seves missions són: avió de patrulla marítima, avió d'enllaç i avió de transport militar.

Cinquena Esquadrilla: és formada per 10 helicòpters Sea King, que inicialment estaven dedicats a la guerra antisubmarina i antisuperfície, malgrat que actualment estan dedicats a missions de transport militar, i estan equipats amb sistemes electrònics, i poden dur fins a 25 infants de marina i transportar els equips de recerca i rescat (SAR), i 3 helicòpters Sea King, que són una versió especialitzada en alerta primerenca i control aerotransportat (AWACS) i estan equipats amb radars Searchwater. . Entre els mesos de desembre de 2015 i gener de 2016 es va procedir al desmontatje i emmagatzematge dels tres equips Searchwater AWACS existents en l'Armada, procedint a transformar les seves plataformes en la versió utilitària.

Sisena Esquadrilla: és formada per 9 helicòpters Hughes 369 HM. Inicialment van ser adquirits com helicòpters lleugers antisubmarins, però actualment es fan servir per a missions d'entrenament, vigilància, enllaç, correcció de tir naval i de il·luminació per a les armes guiades per làser.

Novena Esquadrilla: és formada per 12 avions de caça Harrier AV8B II Plus i un biplaça TAV-8B. Funcions de protecció aèria de la flota, cobertura per a la infanteria de marina, eliminació de defenses i reconeixement militar.^[37]

Desena Esquadrilla: és formada per 12 helicòpters SH-60 B SeaHawk, que estan dedicats a la guerra antisubmarina i antisuperfície. Formen la unitat embarcada típica de les fragates F-100 i F-80.
Onzena Esquadrilla: és la encarregada de l'ús d'aeronaus no tripulades i disposa en l'actualitat de 8 unitats del Boeing Scaneagle (2 sistemes de 4 drones / sistema).

Un AV-8B Harrier II de l'Arma Aèria de l'Armada duent a terme un aterratge vertical en el portaavions Príncipe de Asturias (R-11).
Un helicòpter AB 212 ASW duent a terme un exercici amb mariners tunisians sobre el vaixell Contramaestre Casado (A-01).
Sikorsky H-3 Sea King davant del vaixell d'assalt amfibi Galicia L-51, durant un simulacre d'assalt amfibi en la platja del Sardinero de Santander (Cantàbria) amb motiu del Dia de les Forces Armades de 2009.
Sikorsky SH-60 Seahawk.
Hughes OH-6 Cayuse.

Remove ads

Estructura de rangs

Almiralls i Oficials

OF-9	OF-8	OF-7	OF-6	OF-5	OF-4	OF-3	OF-2	OF-1

Almirall General	Almirall	Vicealmirall	Contraalmirall	Capità de navili	Capità de fragata	Capità de corbeta	Tinent de navili	Alferes de navili

Contramestres i marineria

Més informació Codi OTAN, OR-9 ...

Codi OTAN	OR-9	OR-8	OR-7	OR-6	OR-5	OR-4	OR-3	OR-2	OR-1
Espanya
	Suboficial major	Subtinent	Brigada	Sergent primer	Sergent	Caporal major	Caporal primer	Caporal	Mariner

Remove ads

Infanteria de Marina

El Cos d'Infanteria de Marina és una unitat operativa amfíbia d'elit enquadrada dins de l'Armada Espanyola. És la infanteria de marina més antiga del món, creada el 27 de febrer de 1537, per l'emperador Carles V. Les funcions principals dels Infants de Marina són: la seva especialització en operacions amfíbies i la seva operativitat, per mar i per terra, la projecció del poder naval mitjançant l'ús de forces amfíbies sobre una costa hostil o potencialment hostil. La seva capacitat per embarcar en molt poc temps juntament amb el suport aeri i terrestre orgànic de l'Armada, la converteixen en una unitat d'alt valor estratègic pel seu alt grau d'ensinistrament, capacitat i possibilitat de posicionar-se de forma ràpida i discreta en aigües internacionals, constituint un factor de dissuasió i poder naval considerable.

Referències

Loading content...

Vegeu també

Loading content...

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads