Xavier Antonio Marcelino Oraá Lecumberri (Beriain, Navarra, 28 d'abril de 1788 - 24 de novembre de 1851) fou un militar i polític navarrès, ministre durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.

Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Plantilla:Infotaula personaMarcelino Oraá Lecumberri
Thumb
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 abril 1788 Modifica el valor a Wikidata
Beriain (Navarra) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 novembre 1851 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Beriain (Navarra) Modifica el valor a Wikidata
Ministre de Guerra
15 febrer 1847 – 28 març 1847
 Manuel Pavía y LacyManuel de Mazarredo y Mazarredo 
Senador al Senat espanyol vitalici
25 novembre 1845 – 24 novembre 1851
Governador de Filipines
14 febrer 1841 – 17 juny 1843
 Luis LardizábalFrancisco de Paula Alcalá de la Torre 
Capità general d'Aragó
4 març 1837 – setembre 1838 – Antonio van Halen y Sarti 
Capità general de València
6 novembre 1836 – setembre 1838
 Juan Palarea y BlanesAntonio van Halen y Sarti  Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar, polític Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra del Francès i Primera Guerra Carlina Modifica el valor a Wikidata
Premis
Tanca

El 1810 va ingressar com a cadet al Batalló de Tiradors de Conca i va lluitar en la guerra del francès al costat d'Espoz y Mina, cosa que li va permetre conèixer molt bé el territori basco-navarrès. Va estar encarregat d'escortar als soldats francesos fets presoners pel cabdill navarrès fins a les platges guipuscoanes on eren lliurats a l'armada anglesa. D'aquesta rebia armes i municions que al seu torn transportava a Navarra. Va aconseguir portar des de la platja de Deba a Guipúscoa fins a Navarra un canó de batre que li va lliurar un vaixell britànic, emprant per al transport bous que l'arrossegaven pels camins de muntanya durant la nit. Aquest fet va ser argument per a una novel·la de Cecil Scott Forester.

També va lluitar a la primera guerra carlina inicialment com a coronel al comandament d'una columna. En 1834 fou ascendit a general de brigada pel seu paper a la batalla d'Arquijas i a Mendaza i el 1836 a mariscal de camp. Nomenat capità general de València i Aragó 3n 1836, va participar en la batalla de Luchana i el 1837 va ascendir a tinent general i el 4 d'abril aixecà el setge de Llucena, tanmateix, va fracassar en la presa de Morella davant Ramon Cabrera.[1] i aquest fracàs li costà el càrrec, sent substituït per Antonio van Halen y Sarti com a comandant de l'Exèrcit del Centre.[2]

De febrer de 1841 a juny de 1843 fou nomenat Governador general de les Filipines. Durant el seu mandat hagué de fer front a les rebel·lions Apolinario de la Cruz (Hermano Pule) i del sargent Irineo Samaniego, que reprimí amb especial duresa.[3]

Al seu retorn el 1843 fou nomenat vicepresident dels Negocis d'Ultramar, en 1845 fou nomenat senador vitalici[4] i en 1847 fou nomenat Ministre de Guerra del gabinet Martínez de Irujo. A causa de la seva mala salut deixà tots els càrrecs i tornà a Beriain, on va morir.[5]

Referències

Bibliografia

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.