Margarida d'Àustria i de Baviera (Graz, Àustria, 25 de desembre de 1584 - Monestir d'El Escorial, Castella, 3 d'octubre de 1611) fou una arxiduquessa d'Àustria, que esdevingué monarca consort d'Espanya (1599-1611) pel seu matrimoni amb el rei Felip III de Castella, de qui fou l'única esposa.
Dades ràpides Nom original, Biografia ...
Sa Majestat Catòlica
Margarida d'Àustria Retrat de Margarida d'Àustria per Juan Pantoja de la Cruz (1605-1610) conservat al Museu del Prado, Madrid. |
Nom original | (de) Margarete von Österreich |
---|
|
Naixement | 25 desembre 1584 Graz |
---|
Mort | 3 octubre 1611 (26 anys) Monestir de l'Escorial |
---|
Causa de mort | Trastorn puerperal |
---|
Sepultura | Monestir d'El Escorial |
---|
|
|
Reina consort d'Espanya |
---|
|
|
18 abril 1599 – 3 octubre 1611 ← Anna d'Àustria – Isabel de França → |
Reina consort de Portugal |
---|
|
|
|
|
Residència | Reial Alcàsser de Madrid |
---|
Religió | Catòlica |
---|
|
Ocupació | política |
---|
|
Títol | Duc de Borgonya Reina consort d'Espanya Reina consort de Portugal |
---|
Dinastia | Habsburg |
---|
Cònjuge | Felip III de Castella |
---|
Fills | Anna (1601-1666) Maria (1604) Maria Anna (1606-1646) Felip (1605-1665) Carles (1607-1632) Ferran (1609-1641) Margarida (1610-1617) Alfons (1611-1612) |
---|
Pares | Carles II d'Estíria Maria Anna de Baviera |
---|
Germans | Constança d'Àustria, Elionor d'Àustria, Maria Magdalena d'Àustria, Gregòria Maximiliana d'Àustria, Caterina Renata d'Àustria, Maria Cristina d'Àustria, Anna d'Àustria, Leopold V d'Habsburg, Carles d'Àustria, Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic i Maximilià Ernest d'Àustria |
---|
Parents | Felip III de Castella (cosí segon) |
---|
Premis |
|
|
|
|
|
Tanca
Com a reina d'Espanya va tenir gran influència en els afers polítics. Fou la líder d'un cercle de dones a la cort, que defensà el posicionament d'Espanya i la seva política en favor dels països catòlics i de la dinastia dels Habsburg, sent també la líder del partit pro-austríac. En aquest sentit, s'enfrontà a la influència del privat de Felip III, el duc de Lerma, amb idees contràries a la reina, considerà que Espanya havia de dur a terme una política pròpia.