Maria Antònia Salvà i Ripoll
poetessa mallorquina / From Wikipedia, the free encyclopedia
Maria Antònia Salvà i Ripoll (Palma, Mallorca, 4 de novembre de 1869 - Llucmajor, Mallorca, 29 de gener de 1958[1]) fou una poetessa i traductora mallorquina. Considerada la primera poeta moderna en llengua catalana, està vinculada a la Renaixença mallorquina. Va escriure poemaris com Espigues en flor (1926), El retorn (1934) i Lluneta del pagès (1952) i llibres de prosa com Viatge a Orient (1907) i Entre el record i l'enyorança (1955).[2] Salvà era, en efecte, «una poeta que es disfressava de traductora»[3] per trobar accepció en el món masculí de la poesia de la seva època. Les seves traduccions van tenir, i tenen, gran ressò, especialment la seva versió del 1917 de l'obra Mireia (1859), de Frederic Mistral. Era germana del pintor Francesc Salvà i del polític Antoni Salvà.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1869 Palma (Mallorca) |
Mort | 1958 (88/89 anys) Llucmajor (Mallorca) |
Activitat | |
Ocupació | escriptora, traductora, poetessa |
Activitat | 1903-1955 |
Gènere | Poesia |
Moviment | Renaixença catalana |
Obra | |
Primeres obres | Poesies |
Família | |
Germans | Antoni Salvà i Ripoll i Francesc Salvà Ripoll |
Premis 1r accèssit a l'Englantina d'or per La rosa dins la neu |