From Wikipedia, the free encyclopedia
Maria de Xampanya (c. 1174 - 29 d'agost de 1204) va ser la primera emperadriu llatina de Constantinoble per matrimoni amb l'emperador Balduí I de Constantinoble.[1] Va actuar com a regent de Flandes durant l'absència del seu cònjuge entre el 1202 i el 1204.
Nom original | (fr) Marie de Champagne |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 1174 (Gregorià) |
Mort | 9 agost 1204 (Gregorià) (29/30 anys) Acre (Israel) |
Causa de mort | pesta |
Activitat | |
Ocupació | consort (1204 (Gregorià)–1204 (Gregorià)), consort (1186 (Gregorià)–1204 (Gregorià)), consort (1186 (Gregorià)–1204 (Gregorià)) |
Altres | |
Títol | Comtessa |
Família | Casa de Blois |
Cònjuge | Balduí I de Constantinoble (1186 (Gregorià), 1186 (Gregorià)–1204 (Gregorià)) |
Fills | Joana I de Flandes, Margarida II de Flandes |
Pares | Enric I de Xampanya i Maria de França i d'Aquitània |
Germans | Scholastique of Champagne Enric II de Xampanya Teobald III de Xampanya |
Era filla d'Enric I, comte de Xampanya i Maria de França i d'Aquitània, filla del rei Lluís VII de França.[2][3] Segons la crònica de Gislebert de Mons, el 13 de maig de 1179, Maria estava compromesa oficialment amb Balduí, fill del comte de Flandes i Hainaut, amb qui s'havia compromès a casar-se l'any 1171.[4] El seu promès va ser Balduí I de Constantinoble, fill de Balduí V, comte d'Hainaut i Margaret I, comtessa de Flandes.
El 6 de gener de 1186, Marie i Balduí es van casar a Valenciennes.[5] La jove comtessa consort va emetre cartes en el seu propi nom i sembla que va estar còmoda a les ciutats de Flandes.[6] El 1200 ella i el seu marit van alliberar de tots els impostos del seu territori les abadies de Ninove i la de Bohéries.[6]
El 1200 ella i el seu marit van plantar la creu a Bruges.[7] El 14 d'abril de 1202 el seu marit va deixar Flandes per unir-se a la Quarta Croada.[8] Durant l'absència del seu marit, Maria va actuar com a regent de Flandes.[9]
Maria va deixar Flandes per unir-se al seu marit a Outremer. Segons Godofreu I de Villehardouin i altres autors no podia unir-se abans a la croada perquè estava embarassada quan va marxar el seu marit. Després de donar a llum la seva filla Margarida II de Flandes i recuperar-se del part, de seguida es va unir a la croada al costat del seu marit.[10]
Va sortir del port de Marsella i va aterrar a Acre.[11] Allà va rebre l'homenatge de Bohemon IV d'Antioquia.[12]
La croada del seu marit es va desviar a Constantinoble, capital de l'Imperi Romà d'Orient, on els croats van capturar i saquejar la ciutat. Després van decidir instal·lar un Imperi Llatí al lloc on els grecs havien caigut.[10] El 9 de maig de 1204, Balduí va nomenar Maria emperadriu.[11] Fins que no va arribar a Acre no va conèixer la notícia de la caiguda de Constantinoble i la proclamació de Balduí com a nou emperador. Va voler navegar a Constantinoble, però caigué malalta i morí a Terra Santa.
La notícia de la seva mort va arribar a Constantinoble pels reforços croats de Síria. Balduí estava afligit per la mort de la seva esposa. Villehardouin diu que Maria "era un dama amable, virtuosa i molt honrada".[10]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.