pintora francesa From Wikipedia, the free encyclopedia
Marie-Guillemine Benoist, de soltera Marie-Guillemine de Laville-Leroux (París, 18 de desembre de 1768 - París, 8 d'octubre de 1826), fou una pintora francesa d'estil neoclàssic. També va conrear la pintura històrica i de gènere.[1][2]
Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Marie-Guillemine de Laville-Leroux 18 desembre 1768 París |
Mort | 8 octubre 1826 (57 anys) París |
Activitat | |
Camp de treball | Pintura |
Lloc de treball | París |
Ocupació | pintora, artista |
Activitat | 1781 - 1826 |
Gènere | Pintura d'història, pintura de gènere i retrat pictòric |
Moviment | Neoclassicisme |
Catàleg raonat | Marie-Guilhelmine Benoist : Gestaltungsräume einer Künstlerin um 1800 (en) (2002) |
Professors | Élisabeth Louise Vigée Le Brun i Jacques-Louis David |
Obra | |
Obres destacables
| |
Localització dels arxius | |
Família | |
Cònjuge | Pierre-Vincent Benoist |
Fills | Prosper Désiré Benoist, Denis Benoist d'Azy |
Pare | René Delaville-Leroulx |
Germans | Marie-Élisabeth Laville-Leroux |
Filla d'un funcionari, va iniciar la seva formació amb Élisabeth Vigée Le Brun el 1781, i passà al taller de Jacques-Louis David el 1786, juntament amb la seva germana Marie-Élisabeth.
El 1784 va conèixer el poeta Charles-Albert Demoustier, que es va inspirar en ella per al personatge d'Émile en la seva obra Lettres à Émilie sur la mythologie (1821).
Va exposar per primera vegada el 1791 en el Saló de París, on va presentar un quadre d'assumpte mitològic, Psyché faisant ses adieux à sa famille. De la mateixa època és L'Innocence entre la vertu et le vice, també inspirat en la mitologia, adaptant el tema d'Hèrcules en estat crític i reflectint les seves inquietuds feministes, ja que hi apareix el vici en forma d'home, paper tradicionalment lligat a un personatge femení.[3]
El 1793 es va casar amb el banquer Pierre-Vincent Benoist. A la mateixa època va començar a desprendre's de la influència de David, abandonant els subjectes clàssics per la pintura de gènere.
La seva carrera com a pintora d'èxit va continuar al Saló de 1800, en què va presentar el seu Portrait d'une négresse. Aquest retrat d'una criada del seu cunyat,[4] pintat només sis anys després de l'abolició de l'esclavitud, es convertí en un manifest a favor de l'emancipació de la dona i les persones de raça negra.[3] El quadre fou adquirit per Lluís XVIII per a l'Estat francès el 1818.
El 1803 Napoleó Bonaparte, en aquell moment Primer Cònsol, li va encarregar el seu retrat amb destinació a la ciutat de Gant, recentment lliurada a França pel Tractat de Lunéville. Un any més tard va rebre una medalla d'or del Saló i va obtenir una pensió governamental. També en aquells dies va obrir un taller exclusivament per a dones a qui ensenyava pintura.
Amb la Restauració, el seu marit, el comte Benoist, monàrquic convençut, va ser nomenat membre del Consell d'Estat i ella, pel que sembla, va haver d'abandonar la pintura quan estava al cim de la seva carrera.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.