Marquesat de Siete Iglesias
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Marquesat de Siete Iglesias és un títol nobiliari espanyol que va ser concedit per Felip III d'Espanya amb data de 13 de juny de 1614 a Rodrigo Calderón de Aranda, senyor de Siete Iglesias de Trabancos, I comte de la Oliva de Plasencia, secretari de cambra del rei i favorit del duc de Lerma.
Tipus | marquesat jurisdiccional |
---|---|
Primer titular | Rodrigo Calderón de Aranda |
Rei | Felip III d'Espanya |
Data | 13 de juny de 1614 |
Actual titular | José Antonio Vargas-Zúñiga y Corsini |
Estat | Espanya |
El títol va ser suprimit i per això no podia ser rehabilitat, per la qual cosa es va tornar a concedir de nou en 1918 a petició de Josefa Montero de Espinosa y Chaves per al seu fill Antonio Vargas-Zúñiga y Montero de Espinosa, descendent directe del I marquès de Siete Iglesias, que es va convertir en el segon marquès.
La seva denominació fa referència al municipi de Siete Iglesias de Trabancos, en l'actual província de Valladolid. En l'actualitat aquest títol nobiliari sense Grandesa d'Espanya té com a propietari José Antonio de Vargas-Zúñiga Corsini, des de 2007, després de la mort del seu pare, José Antonio de Vargas-Zúñiga Sanchiz.