Text masorètic
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Text masorètic ("MT") és un text escrit en hebreu de la Tanakh, utilitzat pel judaisme en la lectura sagrada. Inclou la Torah i altres llibres considerats d'inspiració divina. Fou composta i editada per un grup d'hebreus coneguts com a masoretes entre el segle i i el segle x dC.
Coneguda també com a Bíblia hebrea o Tanakh, es va utilitzar com a base en diverses traduccions protestants de l'Antic Testament. El cànon de l'Església Catòlica, fixada pel Concili de Trento (1545-1563), fa servir per traduir l'Antic Testament a les llengües modernes, una versió coneguda com la Septuaginta, que és la traducció de l'Antic Testament en la llengua grega, que fou patrocinat pel faraó Ptolemeu (287 aC - 247 aC), d'Egipte.
El Text masorètic conté variants, algunes significatives, amb la versió grega anomenada Septuaginta.