Mateu Jaume i Garau
sacerdot, bisbe de Menorca i de Mallorca / From Wikipedia, the free encyclopedia
Mateu Jaume i Garau (Llucmajor, 1813 – 19 de febrer del 1886) va ser sacerdot, bisbe de Menorca i de Mallorca.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1813 Llucmajor (Mallorca) |
Mort | 19 febrer 1886 (72/73 anys) |
Bisbe de Mallorca i Eivissa | |
2 juliol 1875 – 19 febrer 1886 ← Miquel Salvà i Munar – Jacinto María Cervera y Cervera → Diòcesi: bisbat de Mallorca i Eivissa | |
Bisbe de Menorca | |
4 setembre 1857 – 2 juliol 1875 ← Tomás Roda Rodríguez – Manuel Mercader i Arroyo → Diòcesi: bisbat de Menorca | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | bisbe catòlic (1858–), sacerdot catòlic |
Consagració | Antoni Palau i Térmens |
Família | |
Germans | Antoni Jaume i Garau |
El 1826 estudiava a la Universitat Luliana de Mallorca. Fou canonge de Palma. Va ser creat bisbe de Menorca l'any 1858, i al 8 de desembre del mateix any inaugurà el Seminari Diocesà, que havia començat el seu antecessor Tomás de Roda. En la diòcesi menorquina el succeí el bisbe Mercader quan, l'any 1875, Jaume va ser destinat a la seu de Mallorca.
El nou bisbe exercí el càrrec una dotzena d'anys (1875-1886), i el seu mandat estigué marcat per diverses actuacions de futur. Així, en l'any 1878 començà una col·lecció de peces artístiques, provinents d'esglésies i monestirs mallorquins, que seria l'embrió del Museu Diocesà de Mallorca que crearia el bisbe Campins el 1906 [1] i, dos anys més tard, patrocinà la creació de la Societat Arqueològica Lul·liana que fundà el 1880 Bartomeu Ferrà; també fou actor en el salvament de tres pintures de Pere Nisart procedents de l'església de Sant Antoni de Pàdua de Ciutat (derruïda a començaments del segle XX), que es passaren a conservar a la "Societat Arqueològica Lul·liana".[2] Finalment, Mateu presidí, en nom del sant Pare, la coronació solemne de la imatge de la Mare de Déu de Lluc, el 10 d'agost del 1884.[3]
En el camp social, va donar suport a la fundació dels "Cercle d'Obrers Catòlics" de Ciutat i de Manacor, i a la fundació de l'"Associació de Sant Josep".[4]
Morí entre el 10 i el 25 de febrer del 1886.
El seu germà Antoni va ser president de la Societat Arqueològica Lul·liana.