Mauriac (Cantal)

Mauriac (en occità Mauriac, en alvernès Mouriat) és un municipi francès i subprefectura, situat al departament de Cantal i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Panorama

Per a altres significats, vegeu «François Mauriac».

Mauriac

Casa de la vila
Localització
45° 13′ 08″ N, 2° 20′ 01″ E
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França Europea
Regió	Alvèrnia-Roine-Alps
Departament	Cantal
Capital de	Districte de Mauriac Cantó de Mauriac (2015–)
Població humana
Població	3.519 (2021) (127,45 hab./km²)
Llengua utilitzada	francès occità
Geografia
Entitat estadística	àrea de concentració metropolitana de Mauriac unitat urbana de Mauriac
Superfície	27,61 km²
Altitud	351 m-760 m
Limita amb	Ali Chalvinhac Brageac Le Vigean
Identificador descriptiu
Codi postal	15200
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Lloc web	mauriac.fr

El nom alvernès ve de dues evolucions típicament alverneses: simplificació de au en «ou» [u] i passatge del C final a T puix amudiment d'aquell T en la pronunciació. La forma francesa és una recreació des de la forma gal·loromànica Mauriacus, lloc de Maurus.^[1] Fins al segle xix s'escrivia en francés Mauriat. És una composició del nom llatí Maurus (bru de pel) i -iacus, un sufix d'origen cèltic^[2] que servia per fer adjectius.

L'escut d'armes és un joc de paraules venint del nom gal·lormà. Mai no vingueren els moros fins a la ciutat. El clima és de muntanya i ben fred. Mauriac és un gran mercat de vaques i bous. Forma també part de l'àrea oficial de producció del formatge de Salers.

És el poble on va ser batejat el cardenal de Tolosa de Llenguadoc Jules-Géraud Saliège qu'apararà els jueus durant l'ocupacio alemanya quand era arquebisbe de Tolosa i que és reconegut com un dels Justos entre les Nacions. Havia nascut en un poblet molt a prop i el varen batejar à Notre-Dame-des-Miracles, l'església romànica celebra de la ciutat.

Referències

1. «Mauriac» (en francès). Filae, s.d. [Consulta: 16 octubre 2018].
2. Keune, Johann Baptist. «-acus, -iacus». A: August Friedrich Pauly. Paulys Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft (en alemany). III. Stuttgart: J.B. Metzerschen Buchhandlung, 1918, p. c18.