Mecanotransducció
From Wikipedia, the free encyclopedia
La mecanotransducció, en anglès: Mechanotransduction, es refereix a molts mecanismes biològics pels quals les cèl·lules converteixen estímuls mecànics en activitat química.[1][2] La mecanotransducció és la responsable d'un gran nombre de sentits i de processos fisiològics al cos, incloent la propriocepció, el tacte, l'equilibri i l'oïda.[3][4][5] El mecanisme bàsic de la mecanotransducció implicaconvertir els senyals mecànics en senyals elèctrics o químics. En aquest procés, un canal d'ions obert mecànicament ho fa possible per al so, la pressió o el moviment per causar un canvi en l'excitabilitat de cèl·lules sensorials especialitzades i neurones sensorials.[6] L'estimulació d'un mecanoreceptor causa que els canals d'ins sensibles mecànicament s'obrin i produeixin un corrent de transducció de senyal que canvia el potencial de membrana de la cèl·lula.[7] Les respostes cel·lulars a la mecanotransducció són variables i donen lloc a una gran varietat de canvis i de sensacions.