Mencía López de Haro
From Wikipedia, the free encyclopedia
From Wikipedia, the free encyclopedia
Mencía López de Haro (Biscaia, ca. 1215 - Palència, 1270), dama lleonesa-biscaïna i reina consort de Portugal (1239-1247).
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1215 (Gregorià) Biscaia (País Basc) |
| Mort | c. 1270 (Gregorià) (54/55 anys) Palència (Espanya) |
| Sepultura | Monestir de Santa María la Real de Nájera |
| Reina consort de Portugal | |
| 1239 – 1246 ← Urraca de Castella – Matilde II de Boulogne → | |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Altres | |
| Títol | Reina consort de Portugal (1245–1248) |
| Família | Família Haro |
| Cònjuge | Sanç II de Portugal (1246 (Gregorià)–) Àlvar Pérez de Castro el Castellà |
| Pares | Lope Díaz II d'Haro i Urraca Alfons de Lleó |
| Germans | Diego López III d'Haro Berenguera López de Haro Alfons López de Haro Lope López de Haro |
 | |
Filla del senyor de Biscaia Llop Díaz de Haro II i Urraca Alfons, filla il·legítima del rei Alfons IX de Lleó.[1]
En primeres núpcies, es casà abans de 1233 amb el magnat castellà Álvaro Pérez de Castro,[2] mort el 1239, del qual no tingué fills.[1]
Després es casà amb el rei Sanç II de Portugal, del qual tampoc no va tenir descendència.[1]
El 1245 el Papa declarà nul el seu matrimoni així com el seu regnat, i és que la noblesa es mostrà descontenta amb l'actitud del rei i l'arquebisbe de Porto escriví al Summe Pontífex descrivint-li l'actitud del rei. El rei el 1247 fugí a l'exili cap a Toledo.
A la mort del rei Sanç II el 1248 s'inicià una guerra civil per la seva successió. Fou considerada una reina maleïda i fou acusada d'haver dominat el rei i d'haver provocat tots els seus problemes.
Es creu que Mencía partí a l'exili també amb el rei i que a la seva mort es desplaçà fins a la ciutat de Palència, on morí el 1270.
Va ser enterrada a la capella de la Santa Creu de Santa Maria de Nájera, on havia fundat quatre capellanies.[3]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
