From Wikipedia, the free encyclopedia
Miguel Sáenz Sagaseta de Ilúrdoz (Larraix, el Marroc, 7 d'agost 1932) és un traductor d'autors alemanys, reconegut amb molts premis. Són especialment àmplies les seves traduccions a l'espanyol de Bertolt Brecht, Günter Grass, W. G. Sebald i Thomas Bernhard, de qui també n'ha escrit una biografia. Així mateix ha traduït de l'anglès novel·listes com William Faulkner, Henry Roth i Salman Rushdie.[1]
(2016) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 7 agost 1932 (92 anys) Larraix (Marroc) |
Formació | Universitat Complutense de Madrid |
Activitat | |
Ocupació | Traductor |
Membre de | |
Carrera militar | |
Lleialtat | Dictadura franquista Regne d'Espanya |
Branca militar | Cos Jurídic Militar |
Rang militar | General auditor |
Premis |
Fill de militar, va néixer al Protectorat espanyol al Marroc. Durant la seva infància i joventut va viure a Àfrica vint anys (a Tetuan, Tànger, Ifni, Sàhara): el seu ambient per tant, era cert tipus de colonialisme, respectuós en aquest cas, però després va poder reflexionar sobre la dolorosa situació colonial, després de llegir Frantz Fanon, traduir documents del Comitè dels Vint-i-quatre per a l'ONU i seguir el procés de descolonització amb els horrors del poscolonialisme ("he après que no hi ha colonialisme bo, per paternalista que sigui"). L'elecció d'alguns dels seus autors —Rushdie, Özdamar— va estar condicionada per aquesta doble vivència.[2]
Després de concloure estudis superiors, Miguel Sáenz es va doctorar en Dret i, donat que va aprendre l'alemany a la darreria dels anys cinquanta a Mallorca, va decidir llicenciar-se també en filologia alemanya per la Universitat Complutense de Madrid als "quaranta i tants anys", per assessorar millor Jaime Salinas. Va exercir l'advocacia durant bastants anys, i ha arribat a ser general auditor del Cos Jurídic Militar, actualment en la reserva, a més d'haver estat Fiscal de la Sala Cinquena del Tribunal Suprem d'Espanya.
Però, sobretot, Miguel Sáenz va ser traductor de l'anglès per l'Organització de les Nacions Unides, a les seves seus de Nova York, Ginebra i Viena, entre 1965 i 1970, després de demanar una excedència; i en tornar a Madrid va seguir vinculat a l'ONU.[3] A més, ha estat traductor de l'Organització Mundial del Comerç, de l'Organització Panamericana de la Salut, de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació i del Fons Internacional de Desenvolupament Agrícola.
D'altra banda, Miguel Sáenz ha exercit com a professor de Teoria de la Traducció a l'Institut Universitari de Llengües Modernes i Traductors i Intèrprets de la Universitat Complutense de Madrid, 1985-1986. Després va abandonar aquest treball per dedicar-se enterament a la literatura i a la traducció, camp en el qual ha donat conferències a Espanya i a l'estranger, recollides en 2013. La seva dona alemanya, Grita Loebsack, ha col·laborat amb ell en gairebé totes les traduccions de Günter Grass.
Amant de les arts i la cultura, i discret agitador cultural, Miguel Sáenz ha col·laborat com a lector d'alguna editorial (Alfaguara, entre altres, on Jaime Salinas el va empènyer cap a la seva especialització germànica) i ha estat impulsor personal de petites editorials (Sirmio, per exemple). Ha donat suport, a més, a moltes iniciatives teatrals al llarg de la seva vida, donat el seu interès pel teatre.
Ha traduït al castellà la gairebé totalitat de l'obra de Thomas Bernhard (i sobre qui ha escrit Thomas Bernhard: una biografía) així com el teatre íntegre de Bertolt Brecht; però també a altres autors en llengua alemanya o anglesa, com Mozart (cartes), Gottfried August Bürger, Eduard Mörike, Arthur Schnitzler, Franz Kafka, Joseph Roth, Alfred Döblin, Hermann Broch, Friedrich Dürrenmatt, William Faulkner, Henry Roth, Christa Wolf, Salman Rushdie o W. G. Sebald.
Entre els autors amb els quals ha treballat directament, figura per descomptat Günter Grass, al qui va traduir el discurs de les Lletres Príncep d'Astúries, el 1999. El 1981 va rebre el premi Fra Luis de León per la seva traducció de El turbot, de Günter Grass; i el 1991, el Premi Nacional a l'obra d'un traductor. La seva consagració estrangera va arribar sis anys després, amb la Medalla Goethe (Weimar, 1997), l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya (1997), el Premi Nacional de Traducció d'Àustria (Viena, abril de 1997) i el Premi Aristeion de la Unió Europea (1998).
Des de 1999, és membre de la Deutsche Akademie für Sprache und Dichtung, i llegí el seu discurs, "Cinco minutos", a Darmstadt, 2000.[4] En 2002 va ser nomenat doctor "honoris causa", en traducció i interpretació, per la Universitat de Salamanca. El 22 de novembre de 2012, va ser escollit pel ple de la Reial Acadèmia Espanyola per ocupar la butaca 'b'.[5]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.