![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9a/Japanese_Foxtail_millet_02.jpg/640px-Japanese_Foxtail_millet_02.jpg&w=640&q=50)
Mill italià
espècie de planta / From Wikipedia, the free encyclopedia
El mill italià (Setaria italica) més conegut per altres termes polisèmics com panís, cua de guilla o trepó,[1] és una espècie de xereix i el segon dels cereals anomenats mills més sembrats en el món i el més important dels mills a Àsia oriental. És una planta anual de tiges primes, però fortes, de mig metre a 1 metre d'alçada (però que poden arribar als 2 m).[1] Produeix una panícula densa i pilosa. Les llavors són petites (d'uns 2 mm). La planta es sembra a la primavera i madura en uns dos mesos i mig. Prové de la planta silvestre Setaria viridis se'n diferencia principalment per la forma de dispersar les llavors."[2]
![]() |
Aquest article tracta sobre la planta herbàcia. Si cerqueu la planta que fa panotxes, vegeu «dacsa». |
Setaria italica ![]() | |
---|---|
![]() Espiga immadura ![]() | |
Dades | |
Font de | Setariae Semen ![]() |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Poales |
Família | Poaceae |
Tribu | Paniceae |
Gènere | Setaria |
Espècie | Setaria italica ![]() (L.) P. Beauvois |
Nomenclatura | |
Basiònim | Panicum italicum ![]() |
Sinònims |
|
Es pot menjar bullida com es fa amb l'arròs, però les seves llavors també es donen als ocells de gàbia com a aliment. Fins i tot se n'ha fet un ús ornamental.[1]
El seu conreu és molt antic i ja es cultivava a la Xina el VI mil·lenni aC. També s'han trobat restes en el jaciments arqueològics dels ibers de fa uns 2.500 anys,[3] i fins i tot de la Primera edat del ferro.[4]