Missa núm. 6 (Schubert)
From Wikipedia, the free encyclopedia
La missa núm. 6 en mi bemoll major, D. 950, és una missa composta per Franz Schubert durant el 1828 i estrenada a l'església d'Alsergrund de Viena el 4 d'octubre de 1829, quan feia gairebé un any que Schubert havia mort. Va ser composta per a dos tenors solistes, soprano, contralt, baix i cor. Està classificada com a missa solemnis.[1] Es tracta d'una obra mestra del gènere plena de referències a Beethoven, Mozart, Haydn i Bach.[2][3] Destaquen la gran fuga del Gloria, el començament amenaçador del Credo, la sorprenent marxa fúnebre del Crucifixus, o el tranquil lirisme del Benedictus. La crítica va veure en aquesta obra una foscor més pròpia d'un rèquiem que d'una missa.[4][5]
Franz Schubert el 1825 | |
Títol original | Mass No. 6 in E-flat major |
---|---|
Forma musical | Missa |
Tonalitat | mi bemoll major |
Compositor | Franz Schubert |
Creació | 1828 |
Data de publicació | 1865 |
Catalogació | D. 950 |
Durada | 60' |
Sèrie | Misses de Franz Schubert |
Estrena | |
Estrena | 4 d'octubre de 1829 |
Escenari | Església d'Alsergrund de Viena, |
Director musical | Ferdinand Schubert |
Moviments | |
| |
Schubert va escriure sis misses, però només les dues últimes de grans dimensions, la de la bemoll (1820) i la de mi bemoll major.[6] La tardana Missa en mi bemoll, tot i que se'n discuteix la seva manca de qualitats universals, és de les que s'assegura que posseeix una riquesa de noves sensibilitats, tant intel·lectuals com emotives, que havien estat estimulades i alliberades per la composició del Winterreise.[7]