Moorea

Moorea (Mo’orea en tahitià normalitzat) és una illa volcànica de l'arxipèlag de la Societat a la Polinèsia Francesa. A només 17 km al nord-oest de Tahití és anomenada a vegades com «l'illa germana».

Moorea

Localització
17° 31′ S, 149° 49′ O
Col·lectivitat	Polinèsia Francesa
Comuna	Moorea-Maiao
Població humana
Població	16.191 (2007) (121,28 hab./km²)
Geografia
Part de	illes del Vent
Superfície	133,5 km²
Mesura	11 () × 19 () km
Banyat per	oceà Pacífic, badia d'Ōpūnohu i baie de Cook
Altitud	1.207 m
Punt més alt	Mount Tohivea (en) (1.207 m)
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC−10:00
Espai Ramsar

Badia de Cook a Moorea

Vista de Moorea a ponent de Tahití

Geografia

La superfície total és de 133,5 km², i l'altitud màxima és de 1.207 m al Mont Tohiea. L'illa té un perfil muntanyós, amb els seus vessants coberts de plantacions de pinya, alvocats i pomelos. A més de les dues gran badies, té vuit valls que formen una estrella. Una altra llegenda diu que l'illa és un pop. Al voltant està rodejada d'una llacuna amb platges de sorra.

Aquest perfil rocós i escarpat, present constantment a ponent de Tahití, va fer que l'escriptor nord-americà William Sommerset Maugham, al llibre The Moon and Sixpence (1919), la descrigués com una Montserrat del Pacífic.

L'illa té 14.226 habitants al cens del 2002, distribuïts en les comunes associades de Afareaitu, Haapiti, Paopao, Papetoai i Teavaro. Junt amb Maiao forma la comuna de Moorea-Maiao amb 14.550 habitants.

Història

El nom històric és Aimeho, o Eimeo, que vol dir «refugi». La proximitat amb Tahití feia que s'utilitzés com a refugi pels guerrers derrotats. Un exiliat va ser el rei Pomare II que el 1808 s'hi instal·là durant set anys després de la revolta provocada en intentar establir un regne absolutista. Avui continua sent un refugi de cap de setmana pels que volen fugir de la capital Papeete.

Per Samuel Wallis (1767) va ser l'illa de York, i per l'espanyol Domingo Boenechea (1772) l'illa de Santo Domingo. Va ser George Vancouver, el 1791, que la va anomenar Morea, encara que només era el nom d'un dels districtes i s'ha acabat aplicant a tota l'illa.^[1]

El nom de Mo’orea vol dir «llangardaix daurat». Una llegenda explica que un llangardaix gegant va partir amb la cua les dues badies al nord. Aquestes badies són les de Opunohu i la de Cook o Paopao. De fet James Cook, el 1777, va ancorar a la badia de Opunohu i no a la de Paopao. El mirador de Belvedere (o Roto Nui) és un punt d'atracció amb esplèndides vistes a les dues badies.

Referències

1. Findlay, Alexander G. A directory for the navigation of the Pacific ocean. Londres: Laurie, 1851, pàg. 890 [Consulta: 14 febrer 2009].

Enllaços externs

• Commune de Moorea-Maiao Arxivat 2006-10-04 a Wayback Machine. (francès)