Mossàrabs
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els mossàrabs (de l'àrab مستعرب, mustaʿrab, ‘arabitzat’[1]) foren els cristians ibèrics que visqueren sota domini musulmà a l'Àndalus. Després de la conquesta islàmica, se'ls va permetre mantenir la religió a canvi de certes obligacions com pagar alguns impostos específics o no estendre la seva fe.[2] Tot i el respecte que, com a dhimmís, mereixien, en algunes ocasions van ser discriminats. A la llarga, esdevingueren majoritàriament fluids en àrab i adoptaren elements de la cultura àrab. Els vernacles romànics locals, molt impregnats per l'àrab, parlat per cristians i musulmans, també han estat coneguts com a llengua mossàrab. Els mossàrabs eren majoritàriament catòlics romans del ritu hispà, conegut després com a ritu mossàrab.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
La majoria dels mossàrabs eren descendents de cristians hispans i eren principalment parlants de mossàrab (llatí tardà d'Iberia). També incloïen aquells membres de l'antiga elit governant visigòtica que no es convertia a l'islam o emigrà cap al nord després de la conquesta musulmana.
Alguns eren cristians àrabs i berebers, juntament amb conversos musulmans al cristianisme que, com a parlants àrabs, eren naturalment entre els mossàrabs originals. Un exemple destacat dels musulmans que es van convertir en mossàrabs a l'adoptar el cristianisme és el dirigent militar rebel i andalús Umar ibn Hafsun. Els mossàrabs d'origen musulmà eren descendents d'aquells musulmans que es van convertir al cristianisme, després de la conquesta de Toledo i potser també, després de les expedicions del rei Alfons I d'Aragó. Aquests mossàrabs d'origen musulmà, que es van convertir en massa a finals del segle xi, molts d'ells muladins (ètnics ibers prèviament convertits a l'islam) són totalment diferents dels mudèjars i els moriscs que es van convertir gradualment al cristianisme entre els segles xii i XVII. Alguns mossàrabs van ser fins i tot conversos de jueus sefardites que també van passar a formar part del medi mossàrab.
Els diferents enclavaments mossàrabs es localitzaven a les grans ciutats musulmanes, especialment a Toledo, Còrdova, Saragossa i Sevilla.