Municipis de les Illes Balears amb la senyera
From Wikipedia, the free encyclopedia
Com a resposta a la prohibició de la senyera nua als espais i centres públics per la Llei de Símbols introduïda pel PP de José Ramón Bauzà Díaz, 27 municipis de Mallorca (51%), 1 de Formentera (100%) i 3 de Menorca (38%) han establert la senyera com símbol oficial. L'article 2.3 de la Llei sobre l'ús dels símbols institucionals de les Illes Balears estableix que “les banderes, les ensenyes, els escuts i els altres símbols distintius acordats per les corporacions locals” també són símbols oficials i per tant, elements permesos als edificis públics.[1]
Aquesta campanya va ser iniciada en gran part per ajudar al moviment "Enllaçats", en defensa de la llengua catalana, per contrarestar les dificultats creades des de l'equip de govern encapçalat per Bauzà que va prohibir el llaç quadri-barrat (i.e. senyera) representatiu d'aquest moviment.
Els municipis que han votat positivament declarar la senyera com simbol oficial son:
- 27/53 municipis de Mallorca (51%):
Alcúdia,[2] Algaida,[3][4] Andratx, Artà,[5] Banyalbufar,[6] Búger,[6] Campanet,[7] Capdepera,[8] Consell,[8][2] Costitx,[9][10] Esporles,[9] Inca,[11] Lloseta,[8][12] Llubí,[13] Manacor,[14] Petra,[6] Pollença,[9][15] Porreres,[5] Puigpunyent,[6] Sant Joan,[16] Sant Llorenç des Cardassar,[17] Santa Margalida,[5] Santa Maria del Camí,[6] Sencelles[8] i Valldemossa,[4] Sineu,[18] Son Servera[18]
- 3/8 municipis de Menorca (38%):
Es Mercadal,[19] Es Migjorn Gran,[19] Ferreries[19]
- 1/1 municipis de Formentera (100%):
Per contra, Binissalem, Deià, Mancor de la Vall i Ses Salines han desestimat la proposta.