Museu d'Art de Filadèlfia
museu estatunidenc / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Museu d'Art de Filadèlfia (en anglès Philadelphia Museum of Art) és el major museu d'art de Filadèlfia. El museu posseeix objectes d'èpoques diverses, procedents d'Europa, d'Amèrica i d'Àsia, i és visitat per 600.000 persones a l'any aproximadament (2013).[1] L'art del segle xx és ben representat amb obres de Marcel Duchamp, Constantin Brancusi i Pablo Picasso.
Philadelphia Museum of Art
| |
Façana del Museu d'Art de Filadèlfia | |
Dades | |
---|---|
Tipus | museu d'art |
Forma jurídica | associació 501(c)(3) |
Història | |
Creació | 1876 |
Fundador | Anna H. Wilstach i William P. Wilstach (en) |
Activitat | |
Membre de | Digital Library Federation |
Àmbit | Museu d'art |
Visitants anuals | 639.810 (2013)[1] |
Moviment | Impressionisme i avantguardisme |
Governança corporativa | |
Seu | |
Gerent/director | Timothy Rub (2009–) |
Filial | |
Propietari de | Portrait of Madame Renoir (en) Toilet of Venus (en) Saint Mary of Egypt in the Desert (en) Pomona (en) A soldier smoking a pipe (en) Daniel in the Lions' Den (en) Venus and Adonis (en) |
Format per | |
Indicador econòmic | |
Ingressos totals | 115 M$ (2016) |
Altres | |
Número de telèfon | +1 (215) 763-8100 |
Lloc web | www.philamuseum.org |
Localització geogràfica |
El primer edifici del museu, d'estil Neogrec va obrir el 1877 a la Benjamin Franklin Parkway, una avinguda cèlebre del centre de la ciutat. Altres edificis han obert d'aleshores ençà, com el Rodin Museum situat a la vora, que conté la segona col·lecció de Rodin del món, i el Perelman Building, que va obrir el 2007 davant l'edifici original.
El museu és propietari de l'obra del pintor gòtic català Bernat Martorell, Mare de Déu envoltada de les virtuts cardinals, que podria ser la pintura que corona el Retaule de sant Jordi que Martorell va fer per a la capella del Palau de la Generalitat que actualment està desmembrat entre l'Institut d'Art de Chicago, que en conserva la taula central, Sant Jordi matant el drac, i el Museu del Louvre, que custodia les quatre taules laterals amb escenes del martiri del sant.[2]