Nació espanyola
From Wikipedia, the free encyclopedia
Nació espanyola, també referida com a Poble espanyol, és un concepte jurídic definit per la vigent Constitució Espanyola de 1978 que fixa quin és el subjecte polític que legalment és titular i del que emana tota font de sobirania, i que fou legitimat pel Referèndum per a la ratificació de la Constitució Espanyola de 1978.
En el pensament polític i l'ordenament jurídic espanyol vigent és un concepte subjecte a diferents interpretacions, contradictòries entre si però de vital importància per a la supervivència del Regne d'Espanya, i que el seu màxim òrgan interpretatiu, el Tribunal Constitucional d'Espanya ha intentat definir, especialment durant les discussions del recurs de constitucionalitat sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, que per l'abril de 2010 continuava sense resolució, encara que sí amb un fonament jurídic consensuat[1] que finalment es va expressar en la sentència de 28 de juny del 2010, en establir que «carecen de eficacia jurídica interpretativa las referencias del Preámbulo del Estatuto a Cataluña como nación y a la realidad nacional de Cataluña».[2]
La diferenciació que fa la Constitució de 1978 entre els conceptes de «nació» i «nacionalitat» és amfibològica des del punt de vista lingüístic,[3] així com del polític. Les lectures de la seva utilització en el Preàmbul i en l'article segon de la Constitució poden donar origen a molt diferents interpretacions amb conseqüències pel que fa a la definició del subjecte de la sobirania -poder originari-, o la seva identificació amb el concepte de poble espanyol, en ser la nació general, pròpia i comuna a tot ell, o amb el territori on històricament s'ha assentat.[4] Això no obstant, la pluralitat d'aquesta polisèmia, per l'esmentat fonament jurídic del projecte de sentència del Tribunal Constitucional, és «por completo irrelevante en el contexto jurídico, no pudiéndose referir el término nación a otro sujeto que no sea el pueblo titular de la soberanía».[5]
Si des del 1714 amb els decrets de Nova Planta s'unificà jurídicament tots els territoris del monarca borbònic sota un mateix ordenament jurídic, amb l'esfondrament de la Monarquia Absoluta Borbònica (1833) començaren a sorgir al llarg del segle xix diversos moviments nacionalistes, amb diferent entitat en diversos territoris (especialment a Catalunya, País Basc i Galícia), que neguen o matisen la seva pertinença a una unitat nacional espanyola, adoptant al llarg del temps diferents posicions pel que fa a la consideració i identificació, tant dels seus territoris i poblacions, com pel que fa a la seva denominació com a entitats nacionals o d'un altre tipus;[6] demanant en alguns casos el reconeixement del seu dret a l'autodeterminació, o considerant a Espanya sota diferents formes, fins i tot negant la seva naturalesa mateixa de nació.[7]