Nasí
Príncep del Sanedrí. / From Wikipedia, the free encyclopedia
Nasí (en hebreu: נשיא הסנהדרין) és un mot que significa, "el príncep", en hebreu antic. En hebreu modern, Nasí equival a "president del govern", i no es fa servir en el sentit antic, per a "príncep" es fa servir la paraula Nasich.
El Nasí era el membre amb major rang qui presidia el Sanedrí, fins i tot quan es reunia com a tribunal penal.[1] El càrrec va ser creat l'any 191 a. C., quan el Sanedrí va perdre la confiança en la capacitat dels summes sacerdots per dirigir-lo. Els romans van reconèixer al Nasí com el "Patriarca dels jueus", i van exigir que tots els jueus paguessin un impost per al manteniment del càrrec, que va ser classificat dins de la jerarquia oficial romana en un lloc alt.
Segons la Halacà, el Nasí o príncep, era l'encarregat de realitzar alguns anuncis com el de proclamar en anys de traspàs (שנה מעוברת, shaná emubéret) el decimtercer mes (אדר ב, Adar bet) fins que Hillel II, va publicar al segle iv unes regles per al càlcul del calendari jueu.[2]
El Rabí Yehudà HaNasí, de la Casa de David, va ser un dels més coneguts per haver redactat la Mixnà. Descendent de David, va rebre el títol de príncep.[3]
Gamaliel VI va ser el darrer Nasí, fou executat l'any 425 per ordre de Teodosi II, per autoritzar la construcció de noves sinagogues en contra de les lleis dictades per Honori a occident i per ell mateix a orient, i a continuació va suprimir el càrrec. No obstant això, l'impost va seguir cobrant-se i s'ingressava en el tresor imperial.