Nau lateral
From Wikipedia, the free encyclopedia
En arquitectura religiosa, una nau lateral és un espai delimitat per murs o columnes paral·lel a la nau central o principal.[1] És habitual a les catedrals. Normalment, les naus laterals són més estretes i baixes que la central, i la seva alçada pot arribar a ser la meitat d'aqueixa. Les naus laterals poden tenir capelles adossades i sobre elles poden haver-hi tribunes.
De vegades, les naus laterals finalitzen en el creuer,[2] i altres, poden arribar fins a l'absis. Quan les naus continuen i rodegen el cor formen un deambulatori[3] on poden haver-hi una sèrie de capelles en la capçalera. En alguns casos, les catedrals hi poden tenir més d'una nau lateral a cada costat de la nau central. En planta estructural, les naus laterals són interrompudes pels contraforts[4] que, a l'exterior, sostenen l'empenta dels arcs de la nau i per l'interior, pels pilars que suporten la nau.