Necròpolis de Guiza
necròpolis de l'Antic Egipte / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Necròpolis de Guiza es troba a l'altiplà de Guiza, a la rodalia del Caire, a Egipte. Formen part d'aquesta important necròpolis de l'antic Egipte la piràmide de Kheops —també coneguda com la Gran Piràmide—, la piràmide de Khefren, la piràmide de Micerí —relativament més petita— i la famosa Gran Esfinx. De les tres piràmides principals se'n conserva el nucli, format per blocs de pedra calcària, però del seu revestiment de calcària polida o granit rosat sols en queden algunes restes, ja que, en el decurs del temps, aquests blocs van ser utilitzats per construir edificis a la propera ciutat del Caire. La piràmide de Khefren sembla la més alta, però no és així, ja que va ser construïda en una zona més elevada a l'altiplà de Guiza; en realitat la de Kheops és la de més altura i volum.
Memfis i la seva necròpolis, la zona de les piràmides des de Guiza fins Dahshur | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Piràmide | |||
Part de | Memfis i Necròpolis de Guiza | |||
Característiques | ||||
Material | Pedra calcària, Revestiments: Pedra calcària polida o granit rosat | |||
Superfície | 16.359 ha | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | governació de Gizeh (Egipte) | |||
| ||||
Format per | piràmide de Quèops piràmide de Micerí piràmide de Khefren Esfinx de Giza | |||
Plànol | ||||
La Necròpolis de Guiza és la més gran de l'antic Egipte, amb enterraments datats des de les primeres dinasties. A la darreria de l'Imperi Antic, durant la dinastia VI, a Guiza hi havia centenars de tombes. Va assolir la seva esplendor durant la dinastia IV, quan es van erigir la piràmide de Khufu (Kheops), la piràmide de Khafra (Khefren) i la relativament petita piràmide de Menkaura (Micerí), juntament amb diverses subsidiàries menors, temples funeraris, temples de la vall, embarcadors i calçades processionals, i es van excavar fosses que contenien barques solars cerimonials. També es va esculpir a la roca de l'altiplà la Gran Esfinx. Associats a aquests monuments reals es troben nombroses mastabes de membres de la família reial, d'altres concedides pel faraó a funcionaris i sacerdots i també alguns monuments d'èpoques posteriors relacionats amb el culte als avantpassats.
Les piràmides ja van ser populars a l'antiguitat. A la Grècia hel·lenística la Gran Piràmide va ser esmentada per Antípater de Sidó com una de les set meravelles del món; actualment és l'única de les set que perdura.[1] El 1979, el conjunt de Memfis amb totes les necròpolis i piràmides (Guiza, Abusir al-Melek, Saqqara i Dashur) va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per part de la Unesco. Es coneix amb el nom de Memfis i la seva necròpolis i comprèn la zona de les piràmides des de Guiza fins a Dashur. Està catalogada com un patrimoni de tipus cultural.[2][3]