Nefelòmetre
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un nefelòmetre és un aparell de mesura emprat en nefelometria que consta essencialment d'una font lluminosa, una cel·la per a la mostra i un detector fotoelèctric. Mesura la funció de dispersió en diversos angles de les partícules en suspensió en un medi tèrbol. A l'atmosfera terrestre les mesures amb el nefelòmetre permeten determinar la grandària i les propietats òptiques de les partícules aerosols.[1] La paraula nefelòmetre s'ha format amb la unió del prefix nefelo-, que prové del grec nephele, que significa boira, i del sufix -metre, que significa mesurar.[2]
L'aparell que mesura partícules suspeses en un líquid o un gas col·loidals mitjançant un feix de llum que travessa el contenidor de la mostra i un detector que se sol disposar a 90°. Així doncs, la intensitat de llum que arriba al detector varia en funció de la quantitat de partícules que reflecteixin la llum a 90° i de les propietats d'aquestes com ara la forma, el color i la reflectivitat. Els nefelòmetres es calibren amb una partícula coneguda i el valor trobat es corregeix amb factors K per compensar el color de la pols mesurada. Aquest factor es determina per comparació amb aire de l'ambient.