Nicolas de Verdun
From Wikipedia, the free encyclopedia
Nicolas de Verdun (Verdun (Mosa), 1130 - Tournai, cap a 1205) va ser un orfebre francès actiu entre 1181 i 1205, que treballà a Viena, a Colònia i a Tournai. Va ser un dels artistes que efectuaren la transició de l'estil romànic vers el gòtic.
Biografia | |
---|---|
Naixement | c. 1130 Verdun |
Mort | c. 1205 (74/75 anys) Tournai |
Activitat | |
Lloc de treball | Roma Viena |
Ocupació | pintor, escultor, orfebre |
L'obra de Nicolas se situa en la transició del romànic tardà al gòtic primerenc, com el retaule esmaltat que es va crear per al monestir de Klosterneuburg cap al 1180. En el seu treball s'aplica la tècnica de l'esmalt alveolat. Durant la seva carrera va passar la major part del seu temps viatjant a diferents llocs on li van encarregar desenvolupar la major part del seu treball. Les convencions sobre l'ús de les característiques físiques dels tapissos clàssics que es detallen a les figures, amb similituds a l'art romà oriental. Va ser un innovador i un mestre metal·lúrgic. Els registres indiquen que la major part del seu treball va des de figuretes fins a espelmes decorades amb pedres precioses i santuaris.[1][2]
Nicolau de Verdun és conegut avui dia perquè va signar la seva obra en pedra, com "NICOLAUS VIRDUNENSIS" i va establir la tradició dels artistes signant la seva obra.[3]