Nicolás Avellaneda
From Wikipedia, the free encyclopedia
Nicolás Remigio Aurelio Avellaneda (San Miguel de Tucumán, Confederació Argentina, 3 d'octubre de 1837 - alta mar, 24 de novembre de 1885) fou un advocat, periodista i polític argentí. President de la Nació Argentina entre 1874 i 1880.[1]
Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) Nicolás Remigio Aurelio Avellaneda 1r octubre 1837 San Miguel de Tucumán (Argentina) |
Mort | 26 desembre 1885 (48 anys) oceà Atlàntic |
Sepultura | Cementiri de la Recoleta |
Senador de l'Argentina | |
30 abril 1883 – 30 abril 1886 Circumscripció electoral: Tucumán | |
President de la Nació Argentina | |
12 octubre 1874 – 12 octubre 1880 ← Domingo Faustino Sarmiento – Julio Argentino Roca → | |
Senador de l'Argentina | |
12 maig 1874 – 12 octubre 1874 Circumscripció electoral: Tucumán | |
Diputat de l'Argentina | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Buenos Aires |
Activitat | |
Lloc de treball | Buenos Aires |
Ocupació | advocat, periodista, polític |
Ocupador | Universitat de Buenos Aires |
Partit | Partido Autonomista Nacional (línea modernista) (es) |
Obra | |
Estudiant doctoral | Manuel D. Pizarro |
Família | |
Cònjuge | Carmen Miguens de Avellaneda |
Pare | Marco Avellaneda |
Tanca
Fill de Marco Avellaneda (ajusticiat per la seva oposició a Juan Manuel de Rosas) i de Dolores Silva i Zavaleta.[2]