From Wikipedia, the free encyclopedia
Noah Webster, Jr. (16 d'octubre de 1758 - 28 de maig de 1843), va ser un pioner lexicògraf dels Estats Units i reformador de l'ortografia de l'anglès. El seu nom va esdevenir al seu país sinònim de "dictionary," (diccionari) especialment en el modern diccionari Merriam-Webster que va ser publicat per primera vegada l'any 1828 amb el títol: An American Dictionary of the English Language.
A la National Portrait Gallery de Washington, D.C. (1833) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 16 octubre 1758 West Hartford (Connecticut) |
Mort | 28 maig 1843 (84 anys) New Haven (Connecticut) |
Sepultura | Cementiri de Grove Street |
Membre de la Cambra de Representants de Connecticut | |
Dades personals | |
Residència | Hartford |
Religió | Església congregacional |
Formació | Yale College Universitat Yale |
Activitat | |
Camp de treball | Lexicografia i lingüística |
Ocupació | lexicògraf, polític, periodista, lingüista, escriptor |
Partit | Partit Federalista |
Membre de | |
Obra | |
Localització dels arxius | |
Família | |
Cònjuge | Rebecca Greenleaf Webster |
Fills | Emily Webster Ellsworth, William Greenleaf Webster, Harriet Webster, Louisa Greenleaf Webster, Mary Webster, Julia Webster Goodrich, Henry Bradford Greenleaf Webster, Eliza Steele Greenleaf Webster |
Pares | Noah Webster i Mercy Steele |
Premis | |
Webster nasqué a West Hartford, Connecticut, d'una família Yankee ben establerta. El seu pare, Noah Sr. (1722–1813), era descendent del Governador de Connecticut John Webster; la seva mare Mercy (amb el nom de soltera Steele; 1727–1794) era descendent del Governador William Bradford de la Colònia de Plymouth.
Quan tenia 14 anys Noah Webster va començar a rebre classes de llatí i grec per a preparar-lo per ingressar al Yale College, precedent de l'actual Universitat Yale, on entrà als 16 anys i es graduà el 1778.[1]
El 1785, va escriure el seu primer llibre de gramàtica, anomenat Speller, per a les escoles elementals.[2] Les vendes d'aquesta obra li van permetre iniciar el treball en el seu famós diccionari, activitat que va durar molts anys.[3]
El 1806, Webster publicà el seu primer diccionari, A Compendious Dictionary of the English Language. El 1807 Webster començà a compilar un diccionari exhaustiu, An American Dictionary of the English Language; va trigar 18 anys a completar-ho. Va tractar de donar les etimologies basant-se en 26 idiomes incloent l'anglès antic (anglosaxó) i el sànscrit. Marcà diferències entre la pronúncia i significat d'algunes paraules entre l'anglès britànic i l'anglès dels Estats Units.[4]
El seu diccionari contenia 70.000 paraules, de les quals unes 12000 mai havien aparegut abans en un diccionari. Per simplificar l'ortografia respecte a l'anglès britànic substituí el "colour" per "color", "wagon" per "waggon", i "center" en lloc de "centre". També afegí paraules de l'anglès americà com "skunk" i "squash", les quals no apareixien en els diccionaris britànics. Webster publicà el seu diccionari el 1828.[5]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.