From Wikipedia, the free encyclopedia
Nocardia és un gènere de bacteris grampositius que es troben, amb algunes excepcions,[2] en sòls rics en matèria orgànica arreu del món.[3] Són catalasapositius i tenen forma de bacil filamentós; semblen fils allargats. Edmond Nocard (1850-1903), veterinari i microbiòleg francès, els va descriure per primera vegada l'any 1888.[4] Algunes espècies són patogèniques[5] i causen nocardiosi,[6] una infecció poc comuna inclosa en la llista de les malalties tropicals desateses.[7] La majoria de les infeccions causades per Nocardia s'adquireixen per inspiració directa del bacteri[8] o per traumatismes.[9] Són uns bacteris difícils d'aïllar i amb capacitat de desenvolupar resistència als fàrmacs antimicrobians i antituberculosos,[10] encara que molts casos de nocardiosi responen bé al tractament amb cotrimoxazole i/o linezolid (un antibiòtic oxazolidinònic).[11] Les infeccions cutànies causades per certes espècies de Nocardia poden ser tractades amb èxit emprant amoxicil·lina/àcid clavulànic.[12] A Espanya, les pneumònies per Nocardia spp. són poc comunes, però el seu índex de mortalitat és alt, ja que acostumen a desenvolupar-se en pacients amb un estat general precari.[13] Les nocardiosis també es veuen en peixos[14] i en mamífers no humans.[15] Diverses nocàrdies intervenen en el procés de fangs activats.[16] Algunes altres tenen utilitats en la indústria alimentària[17] o en la farmacèutica.[18] Hi ha espècies del gènere que tenen la propietat de degradar el cautxú.[19]
Nocardia asteroides (colònies grogues). | |
Dades | |
---|---|
Tinció de Gram | Grampositiu |
Taxonomia | |
Regne | Bacillati |
Fílum | Actinomycetota |
Classe | Actinomycetes |
Ordre | Mycobacteriales |
Família | Nocardiaceae |
Gènere | Nocardia |
Tipus taxonòmic | Nocardia asteroides |
Nomenclatura | |
Epònim | Edmond Nocard |
Espècies[1] | |
|
Les colònies de Nocardia presenten un aspecte variable, particularment quan creixen en un mitjà amb nutrients limitats. Creixen lentament sobre medis de cultiu no selectius i són estrictament aeròbics, amb la facultat de créixer en un ampli rang de temperatures.[20] Algunes espècies presenten una resistència acidoalcohòlica parcial (en el sentit que es necessita utilitzar una solució menys concentrada d'àcid sulfúric o clorhídric durant el procediment de tinció), a causa de la presència d'àcids micòlics de longitud intermèdia en la seva paret cel·lular i poden ser confoses amb membres del gènere Mycobacterium.[21] L'ús d'un medi de cultiu químicament definit facilita l'aïllament selectiu de Nocardia spp. en mostres clíniques contaminades,[22] com poden ser les d'esput, rentat broncoalveolar, aspirat traqueal, líquid cefalorraquidi o les secrecions d'un micetoma.[23]
La majoria de les soques tenen «factor de cordó» (6-6 dimicolat de trehalosa), un important factor de virulència.[24] Són catalasapositives i poden créixer fàcilment en els medis de cultiu més utilitzats. Les colònies es fan visibles en 3-5 dies; no obstant això, de vegades hi calen perllongats períodes d'incubació (2-3 setmanes). Avui dia, és possible la detecció directa de Nocardia en mostres clíniques emprant diversos procediments diagnòstics basats en la biologia molecular.[25] El gènere inclou més de 115 espècies, de les quals almenys 40 han estat aïllades d'éssers humans (dades de l'any 2021).[26]
Les diferents espècies de Nocardia són bacteris patògens de baixa virulència; per la qual cosa solament són clínicament significants com a causants d'infeccions oportunistes en subjectes de sistema immunitari feble, com ara nens,[27] ancians[28] i pacients immunodeficients.[29] Rares vegades, aquests bacteris són l'origen de pnèumonies i abscessos en individus amb malalties neuromusculars cròniques.[30] Els factors de virulència nocardials són els enzims catalasa i superòxid dismutasa (que inactiven les espècies reactives de l'oxigen secretades pels neutròfils polimorfonuclears que, d'una altra manera, serien tòxiques per al bacteri,[31] a més d'un «factor de cordó» que interfereix amb la fagocitosi dels macròfags i que també evita la fusió en la cèl·lula hoste de les vesícules fosfolipídiques del fagosoma amb el lisosoma).[32]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.