Nombre (gramàtica)
categoria gramatical / From Wikipedia, the free encyclopedia
El nombre és una característica de la morfologia de certes paraules variables que les relaciona amb la quantitat o nombre d'elles.[1] El nombre pot afectar només a la paraula variable o als elements que en depenen (concordança).
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Aquest article o secció necessita l'atenció d'un expert en la matèria. |
Cada llengua té un concepte de nombre propi, n'hi ha que ni tan sols tenen aquest tret gramatical, com el pirahã. L'oposició més freqüent és entre singular i plural.[1] Segueix un llistat de nombres, amb el benentès que cap llengua contempla totes aquestes variacions:
- Singular: representa una sola unitat
- Plural: representa diverses unitats
- Singulatiu: representa una unitat seguida d'altres
- nombre dual: representa dues unitats
- Trial: representa tres unitats
- Quadral: representa quatre unitats
- Paucal: representa una quantitat petita d'unitats
- Col·lectiu: representa un conjunt d'unitats
- Nul·lar: representa zero unitats
- Partitiu: representa una porció d'unitats (se sol expressar amb el cas gramatical del genitiu)
- Distributiu: representa diverses unitats que no tenen relació entre elles
- Invers: segons la classe de paraules, hi ha un nombre marcat i l'altre és l'invers (com en la llengua towa)