OSSA Phantom
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'OSSA Phantom fou un model de motocicleta fabricat per OSSA entre 1974 i 1977, dissenyat específicament per a la pràctica del motocròs. Al llarg de la seva vida comercial se'n produïren diverses versions en tres cilindrades (125, 175 i 250 cc), per bé que les més populars foren les de 250 cc. Com a característiques generals a totes les versions, disposaven d'un motor de dos temps monocilíndric refrigerat per aire, bastidor de doble bressol, frens de tambor i amortidors de forquilla convencional davant i telescòpics darrere.
Classe | Motocròs |
---|---|
Fabricant | OSSA |
Producció | 1974-1977 |
Relacionades | Desert Phantom, Enduro Phantom |
Configuració | |
Motor | Monocilíndric 2T refrigerat per aire |
Transmissió | Per cadena |
Suspensió | Forquilla convencional (dv) i doble amortidor telescòpic (dr) |
Frens | Tambor (dv i dr) |
Cronologia | |
← Stiletto MX250 (1971) |
Presentada durant el Saló de l'Automòbil de Barcelona de 1973,[1] la Phantom es començà a comercialitzar a començaments de 1974. El model, força evolucionat per a l'època, naixia de l'intent per part d'OSSA de tornar al motocròs[2] després d'uns anys en què havia tingut abandonat aquest segment.[3] La moto tingué molt bona acceptació comercial, especialment al mercat nord-americà i al francès, per als quals se'n desenvoluparen fins i tot versions especials com ara la Desert Phantom[4] -pensada per a les curses pel desert típiques dels EUA- o l'Enduro Phantom, adaptació a l'enduro de petita cilindrada (un sector molt popular a França aleshores). D'altra banda, a començaments de 1978, un cop abandonada la producció de la Phantom i amb OSSA immersa en una greu crisi que n'acabà provocant el tancament, aparegué una versió de Phantom matriculable, teòricament d'enduro, coneguda indistintament com a Phantom TT[5] i Phantom Desert.[6]
Pel que fa al vessant esportiu, la Phantom aconseguí també bons resultats en competicions internacionals a mans de pilots com ara Håkan Carlqvist, John Banks, Claude Jobé (germà gran del multi-campió del món Georges Jobé) i Marty Moates,[7] així com èxits destacats en campionats estatals arreu del món, especialment a França, Itàlia i l'estat espanyol (en aquest darrer cas, a mans de pilots com ara Narcís Roca Vampir i Ferran Alibés). Al Campionat del Món de motocròs, però, l'OSSA Phantom no hi destacà tant com les també catalanes Bultaco Pursang i Montesa Cappra, bàsicament perquè OSSA no comptà mai amb pilots de primera línia (Carlqvist, Campió del món uns anys més tard, era un debutant quan corria amb la marca i Moates no tenia experiència en curses europees).