Ocratoxina A
compost químic / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Ocratoxina A (OTA) és una micotoxina formada per fongs de les espècies Aspergillus i Penicillium, principalment Aspergillus ochraceus, Aspergillus carbonarius i Penicillium verrucosum. Té efectes nefrotòxics, inmunosupressors, genotòxics, carcinogènics, teratogènics i neurotòxics a l'organisme.[1]
Substància química | tipus d'entitat química |
---|---|
Massa molecular | 403,082265 Da |
Trobat en el tàxon | |
Rol | cancerigen i blocador dels canals de calci |
Estructura química | |
Fórmula química | C₂₀H₁₈ClNO₆ |
Nom sistemàtic de la IUPAC | (2S)-2-[[(3R)-5-chloro-8-hydroxy-3-methyl-1-oxo-3,4-dihydroisochromene-7-carbonyl]amino]-3-phenylpropanoic acid |
SMILES canònic | |
SMILES isomèric | |
Identificador InChI | Model 3D |
Propietat | |
Solubilitat | 0,4246 mg/L a 25 °C |
Punt de fusió | 169 °C |
Pressió de vapor | 3,31E-16 mm Hg a 25 °C |
Perill | |
Dosi letal mediana | 20 mg/kg (rata, oral)
46 mg/kg (ratolí, oral) 3,3 mg/kg (pollastre, oral) 1 mg/kg (porc, oral) 0,2 mg/kg (gos, oral) |
Ingesta diària admissible | 17,14 μg/kg de pes corporal |
Paraula d'advertència GHS | Perill |
Les principals fonts d'aquesta toxina són cereals i llegums, però també poden trobar-se en aliments com el cafè, el cacau, el raïm i el vi, la cervesa i la fruita seca. En productes d'origen animal, com carn de porc i aviram, hi ha presència d'ocratoxines quan els animals dels que s'obtenen han sigut alimentats amb pinsos contaminats.[2]
Les pràctiques agrícoles i les condicions ambientals d'humitat i temperatura durant l'emmagatzematge i el transport dels aliments esmentats anteriorment afecten al seu contingut en ocratoxina A, ja que a unes condicions de 18% d'humitat relativa (0,8 d'activitat d'aigua) i 3 °C o superiors, la ocratoxina ja es pot formar.[3]