Olimpíada d'escacs de 1986

Olimpíada d'escacs de 1986
	Entrada de la sala de joc
Tipus	Olimpíades d'escacs
Organitzador	Federació Internacional d'Escacs
Nombre de participants	641
Localització i dates
Localització	Dubai (Dubai) 25° 16′ 11″ N, 55° 18′ 34″ E
Estat	Emirats Àrabs Units
Interval de temps	14 novembre 1986 – 2 desembre 1986
Número d'edició	27 (1986)
Dades estadístiques
Partits	3.024
	← 1984 1988 →

L'Olimpíada d'escacs de 1986 fou un torneig d'escacs per equips nacionals que se celebrà entre el 14 de novembre i el 2 de desembre de 1986 a Dubai, als Emirats Àrabs Units. Va ser la vint-i-setena edició oficial de les Olimpíades d'escacs, i va incloure tant una competició absoluta^[1] com una de femenina. També s'hi va celebrar, conjuntament, l'Assemblea General de la FIDE.

Dades ràpides Tipus, Organitzador ...

Tanca

Israel, formalment en guerra amb els Emirats, no va participar en la competició; alguns països europeus, com Dinamarca, els Països Baixos, Noruega i Suècia no s'hi presentaren per solidaritat.

Al torneig obert hi participaren 108 equips (dos dels quals eren dels Emirats Àrabs), compostos per un màxim de sis jugadors (dos dels quals eren suplents), per un total de 641 jugadors. El torneig es disputà per sistema suís, a 14 rondes.

Des de les primeres rondes, se situaren al capdavant de la classificació un grup d'equips entre els quals hi havia Hongria, els Estats Units, Anglaterra, Islàndia i la Unió Soviètica: aquesta última va tenir una sèrie de resultats decebedors, inclosos tres empats consecutius, i una derrota contra els Estats Units, amb derrotes individuals de Kaspàrov i Kàrpov.

Després de caure fins al cinquè lloc, els soviètics es van recuperar guanyant França per 3,5-0,5; a les darreres rondes la lluita per la medalla d'or es concentrava entre els Estats Units, Anglaterra, i l'URSS: els estatunidencs conservaren un punt d'avantatge sobre els dos rivals fins a dues rondes del final, però un emparellament amb Bulgària a la darrera ronda els va fer caure fins al tercer lloc, sobrepassats pels soviètics i els anglesos, que guanyaren ambdós per 4-0 contra, respectivament, Polònia i el Brasil.

Resultats per equips

Més informació Pos., Equip ...

Pos.	Equip	Jugadors	Elo^[2]	Punts
	Unió Soviètica	GM^[3] Garri Kaspàrov, GM Anatoli Kàrpov, GM Andrei Sokolov, GM Artur Iussúpov, GM Rafael Vaganian, GM Vitali Tseixkovski	2681	40
	Anglaterra	GM Anthony Miles, GM John Nunn, GM Nigel Short, GM Murray Chandler, GM Jonathan Speelman, MI^[4] Glenn Flear	2585	39,5
	Estats Units	GM Yasser Seirawan, GM Larry Christiansen, GM Lubomir Kavalek, MI John Fedorowicz, GM Nick De Firmian, MI Maxim Dlugy	2555	38,5
4	Hongria	GM Lajos Portisch, GM Zoltán Ribli, GM Gyula Sax, GM József Pintér, GM András Adorján, GM István Csom	2584	34,5
5	Islàndia	GM Helgi Ólafsson, GM Jóhann Hjartarson, MI Jón Árnason, MI Margeir Pétursson, GM Guðmundur Sigurjónsson, MI Karl Þorsteins	2526	34
6	Bulgària	GM Kiril Gueorguiev, GM Vantzislav Inkiov, GM Petar Velikov, GM Ivan Radulov, MI Krum Gueorguiev, Bogomil Andonov	2479	34
7	R.P. de la Xina	Xu Jun, MI Ye Jiangchuan, MI Li Zunian, Yang Xian, Lin Ta, MI Liang Jinrong	2448	34
8	Txecoslovàquia	GM Jan Smejkal, GM Ľubomír Ftáčnik, GM Vlastimil Jansa, GM Karel Mokrý, GM Ján Plachetka, GM Jiří Lechtýnský	2523	33
9	Cuba	GM Jesús Nogueiras, GM Guillermo García, GM Amador Rodríguez Céspedes, GM Silvino García Martínez, MI Reynaldo Vera González, MF^[5] Walter Arencibia	2510	33
10	França	GM Borís Spasski, MI Aldo Haïk, MI Gilles Miralles, MI Olivier Renet, MI Bachar Kouatly, MI Mershad Sharift	2499	33

Tanca

Resultats individuals

Millor performance Elo

Més informació Jugador, País ...

Jugador	País	Tauler	Punts	Partides	Elo inicial	Performance
GM^[3] Garri Kaspàrov	Unió Soviètica	1	8,5	11	2740	2746
GM Artur Iussúpov	Unió Soviètica	4	10	12	2660	2741
GM Murray Chandler	Anglaterra	4	9	11	2565	2711

Tanca

Primer tauler

Més informació Jugador, País ...

Jugador	País	Punts	Partides	Percentatge
GM Garri Kaspàrov	Unió Soviètica	8,5	11	77,3
MI^[4] Josef Klinger	Àustria	9	12	75
GM Eugenio Torre	Filipines	9,5	13	73,1
Xu Jun	R.P. de la Xina	9,5	13	73,1

Tanca

Segon tauler

Més informació Jugador, País ...

Jugador	País	Punts	Partides	Percentatge
MI Imed Abdelnabbi	Egipte	9,5	12	79,2
MI Utut Adianto	Indonèsia	11	14	78,6
William Charpentier Morales	Costa Rica	9,5	13	73,1

Tanca

Tercer tauler

Més informació Jugador, País ...

Jugador	País	Punts	Partides	Percentatge
GM Nigel Short	Anglaterra	10	13	76,9
Carlos Matamoros Franco	Equador	9,5	13	73,1
MI Lawrence Day	Canadà	8	11	72,7

Tanca

Quart tauler

Més informació Jugador, País ...

Jugador	País	Punts	Partides	Percentatge
GM Artur Iussúpov	Unió Soviètica	10	12	83,3
GM Murray Chandler	Anglaterra	9	11	81,8
Markus Thole	Zàmbia	10,5	13	80,8

Tanca

Cinquè tauler (primer suplent)

Més informació Jugador, País ...

Jugador	País	Punts	Partides	Percentatge
Luis Muñiz	Puerto Rico	6	7	85,7
GM Jonathan Speelman	Anglaterra	7	9	77,8
Robert Kuczynski	Polònia	7,5	10	75

Tanca

Sisè tauler (segon suplent)

Més informació Jugador, País ...

Jugador	País	Punts	Partides	Percentatge
Ng Ek Teong	Malàisia	6	7	85,7
Baha Abbas	Iraq	7,5	9	83,3
MI Maxim Dlugy	Estats Units	5,5	7	78,6

Tanca

El torneig femení es jugà per sistema suís a 14 rondes, entre 49 equips d'un màxim de quatre jugadores (una suplent), per un total de 193 jugadores.

La competició fou dominada per la Unió Soviètica, que va romandre en solitari al primer lloc des de la sisena ronda al final. La Xina, segona fins a la novena ronda, fou superada per Hongria després de dues derrotes contra Polònia (1-2) i la RFA (0,5-2,5), i atrapada per Polònia i Romania. Aquesta última va obtenir mig punt d'avantatge a la penúltima ronda, i va acabar guanyant la medalla de bronze per bucholz.