Andorra
estat d'Europa From Wikipedia, the free encyclopedia
Andorra[1] (pronunciat en català occidental IPA: [anˈdɔ.ra], i en català oriental IPA: [ənˈdɔ.rə]), oficialment Principat d'Andorra,[2] és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França. Limita amb Catalunya del Sud al sud (amb els municipis d'Alins, Les Valls de Valira i Lles de Cerdanya), amb Catalunya del Nord al nord-est (comunes de Porta i Portè) i amb el departament franco-occità de l'Arieja al nord. Andorra és un dels estats més petits del món amb només 468 km²,[3] i és un dels cinc microestats del continent (sense comptar Luxemburg, que no es considera un microestat), dels quals és el més gran[4] i el més populós[5] amb una població de 81.588 habitants, dels quals 38.867 són de nacionalitat andorrana.[6] També és més gran que l'altre microestat europeu, el de Malta.[4]
 |
Aquest article tracta sobre el Principat d'Andorra. Vegeu-ne altres significats a «Andorra (desambiguació)». |
| |||||
| Tipus | país i estat sobirà  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Himne | El gran Carlemany | ||||
| Lema | «Virtus Unita Fortior» La virtut unida és més forta | ||||
| Localització | |||||
 | |||||
| |||||
| Capital | Andorra la Vella | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 85.101 (2023) (181,84 hab./km²) | ||||
| Gentilici | andorrà, andorrana | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Diòcesi | (Arxiprestat de les Valls d'Andorra) | ||||
| Superfície | 468 km² | ||||
| Aigua | 0 % | ||||
| Punt més alt | Comapedrosa (2.942 m) | ||||
| Punt més baix | Valira (840 m) | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Creació | 1278 | ||||
| Dia festiu | |||||
| Organització política | |||||
| Forma de govern | coprincipat parlamentari | ||||
| Òrgan executiu | Govern d'Andorra | ||||
| Òrgan legislatiu | Consell General d'Andorra , (Escó: 28) | ||||
| • Copríncep laic | Joan-Enric Vives i Sicília (2003–) Emmanuel Macron (2017–) | ||||
| • Cap | Xavier Espot Zamora (2019–) | ||||
| Membre de | Organització Mundial de la Salut Consell d'Europa Interpol (1987–) Visa Waiver Program (1991–) Organització de les Nacions Unides (1993–) UNESCO (1993–) Unió Internacional de Telecomunicacions (1993–) Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (1996–) Organització Mundial de Duanes (1998–) Organització per la Prohibició de les Armes Químiques (2003–) Organització Internacional de la Francofonia (2004–) Organització Meteorològica Mundial (2018–) | ||||
| PIB nominal | 3.325.145.407 $ (2021) | ||||
| Moneda | euro | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| Domini de primer nivell | .ad | ||||
| Prefix telefònic | +376 | ||||
| Telèfon d'emergències | 112, 110, 116 i 118 | ||||
| Codi país | AD | ||||
| Lloc web | govern.ad | ||||
Fins al 1993 –durant 715 anys– Andorra estigué governada per dos senyors feudals, el bisbe del bisbat d'Urgell i els hereus del títol del comtat de Foix, comtat que amb el temps va acabar en mans de la Corona de França i després de la revolució a la República Francesa.[7] Actualment està constituït com un estat social i democràtic de Dret, el règim polític del qual és el coprincipat parlamentari, i té com partits d'estat el bisbe d'Urgell (actualment Joan Enric Vives i Sicília) i el president de la República Francesa (actualment Emmanuel Macron). Xavier Espot Zamora és l'actual cap del Govern d'Andorra, i el català n'és l'únic idioma oficial,[8] si bé els usos lingüístics habituals de la població s'estenen també a altres llengües.[9]
D'ençà de la Segona Guerra Mundial, Andorra ha passat de ser un país pobre i aïllat a tenir una puixant economia que atrau immigració gràcies al turisme[7] i a l'esforç que es fa per atreure noves empreses i millorar la competitivitat, la innovació i la sostenibilitat de l'economia al Principat.[10] Andorra es va considerar un paradís fiscal,[11][12] cosa que no succeeix actualment i, per tant, no apareix a la llista grisa de països no cooperants de l'OCDE.[13] Andorra té un marc fiscal competitiu i es considerava el 2017 com el segon país del món més atractiu per a invertir.[14]
El Principat d'Andorra té una afinitat molt forta amb Catalunya: la llengua oficial és el català, les seves institucions es basen en el dret català, un gran nombre dels habitants són catalans i, finalment, el principat sencer forma part de la diòcesi d'Urgell, divisió eclesiàstica catalana.[2]
Tant a Andorra com a Catalunya s'utilitza sovint el nom històric de les Valls d'Andorra. Aquest nom prové del relleu andorrà, format per diverses valls que pertanyen principalment a la conca de la Valira (afluent del Segre), exceptuant la capçalera de l'Arieja, que desemboca a la Garona.[15]
No té forces armades pròpies (tot i que històricament tenia sometent) i la seva defensa és responsabilitat d'Espanya i França.[16] En cas d'emergències i/o desastres naturals, com per exemple per les inundacions ocasionades pels aiguats del 1982, es convoca el sometent format per homes majors de 18 anys i de nacionalitat andorrana;[17] la llei contempla que només han de ser convocats en cas que no hi hagi un nombre suficient de policies disponible.[18]
L'origen del mot andorra és desconegut, encara que s'han formulat diverses teories sobre això.
- Francisco Martínez Marina en un assaig del segle xix sosté que Andorra (igual que andurrial) podria derivar de l'àrab al-Darra, el significat del qual és "bosc".[19] Quan els sarraïns van envair la península Ibèrica, les valls dels Pirineus estaven formades per grans extensions de boscos, i altres pobles, de regions també dominades pels musulmans, van rebre aquesta denominació.
- Altres teories suggereixen que deriva del suposat terme navarrès andurrial, que significa "terra coberta d'arbusts".[20]
- Hi ha qui ho vincula amb el mot antic Anorra, que contindria el mot basc ur, «aigua».[21]
- D'altra banda, l'etimologia popular –etimologia que per definició sol ser falsa– afirma que Carlemany havia anomenat la regió amb referència a la vall bíblica cananea d'Endor[22] o Andor,[23] on els madianites havien estat derrotats.
Segons la llegenda, Andorra fou fundada per l'emperador Carlemany quan cinc mil andorrans, a les ordres de Marc Almugàver, van ajudar els exèrcits de l'Emperador, situats al Pimorent i Campcardós, per lluitar contra els àrabs. En reconeixement a l'ajuda prestada pels seus habitants, Carlemany va atorgar la seva protecció a Andorra i la declarà poble sobirà l'any 805.[24] A l'Arxiu del Principat es conserva una Carta de la fundació d'Andorra, atorgada per Carlemany, tot i que no és acceptada per tots els historiadors, ja que va ser redactada en època molt posterior.[25]
Prehistòria i Edat antiga
Durant el mesolític, petits grups d'humans es van assentar en grutes pròximes a la Valira, com ara la Balma de la Margineda (9000 aC – 8000 aC),[26] el jaciment més antic d'Andorra.[27] Del neolític mitjà s'han trobat els enterraments de la Feixa del Moro a Juberri. El 5 de juny de 2001 es va trobar a Ordino un sarcòfag fabricat amb lloses de pissarra i que contenia les restes humanes més antigues de les valls, juntament amb braçalets i recipients de ceràmica amb aliments.[27][28] I d'entre les edats del Bronze i del Ferro s'han trobat els del Cedre a Santa Coloma (2.000 aC 1.000 aC).[26]
Les restes arqueològiques també testimonien l'existència d'una civilització prellatina, probablement de parla bascoide, la qual deixà traces evidents en la toponímia andorrana,[29] que podria ser identificable amb el poble dels andosins. El que és indiscutible és que al jaciment de l'Oral, a la parròquia d'Encamp, s'hi van trobar restes de la cultura ibèrica.[26] La primera referència escrita que existeix sobre els andosins es troba en la descripció que va fer l'historiador grec Polibi sobre el pas d'Hanníbal pels Pirineus.[26] La historiografia moderna interpreta els andosins com un grup organitzat entorn d'una vila a les valls d'Andorra amb un espai rural i que probablement era un subgrup dels ceretans de la part alta de la vall del Segre.[25] Es coneix que els antics andorrans establien relacions comercials a través de la via romana Strata Ceretana de l'Alt Urgell i la Cerdanya.[30] A Sant Vicenç d'Enclar, tot i ser un jaciment medieval, també s'hi han trobat monedes i eines romanes.[26]
Durant el segle v l'Imperi Romà sucumbeix als visigots, que ocupen la part meridional de la Gàl·lia i part d'Hispània.[29] Durant aquest confús període, Andorra sempre va restar al marge del regne de Toledo per la llunyania i aïllament, però a escala local ja formava part del bisbat d'Urgell.[26]
Edat mitjana
Tres segles després, els musulmans conqueriren la península Ibèrica, i traspassaren Pirineus enllà per atacar el Regne franc. Durant un temps les valls d'Andorra depengueren indirectament dels sarraïns fins a l'any 785.[26] L'any 732, Carles Martell els va derrotar en la batalla de Tours, frenant la seva expansió cap al nord, encara que continuaren assentats als Pirineus. Posteriorment Carlemany crea la Marca Hispànica i integra Andorra a l'Imperi Carolingi[31] l'any 817.
Ja en plena edat mitjana les valls d'Andorra pertanyien al comtat d'Urgell, en ser cedides per Carles II el Calb a Sunifred I, l'any 843.[32] Amb l'expansió d'aquest comtat cap al sud, on hi havia terrenys més fèrtils, les zones muntanyoses van deixar de tenir interès per al comte i, l'any 1133, Ermengol VI cedeix tots els béns i drets adquirits sobre les valls d'Andorra al bisbe d'Urgell.[26] En el 1095, el bisbat a canvi de protecció militar, va cedir els seus drets polítics, militars i judicials a la família Caboet, encara que va conservar la sobirania sobre Andorra, transformant el domini territorial en una senyoria episcopal.[33] El 1185, Arnaua de Caboet va contreure matrimoni amb Arnau I de Castellbò. Posteriorment el matrimoni d'Ermessenda de Castellbò amb Roger Bernat II de Foix, el 1208, va suposar el domini d'Andorra per part del comtat de Foix, que anirà augmentant el seu poder a Bearn, Regne de Navarra i, segles més tard, el Regne de França.[28][29][34]
Com a conseqüència dels conflictes entre Roger Bernat III de Foix i Pere d'Urtx, el 8 de setembre de 1278 es firma el primer pareatge a Lleida, que fixa els límits del poder de cada senyor; aquest fet va representar la fundació del Principat d'Andorra i defineix les obligacions dels andorrans en matèria de delmes i assumptes militars. Deu anys després, a conseqüència de la construcció d'una església fortificada a Sant Vicenç d'Enclar per part del comte de Foix, des d'on podia vigilar les activitats del bisbe d'Urgell, es va firmar el segon pareatge el 1288. Aquest segon tractat atorga, entre d'altres aspectes, el dret a nomenar per ambdues parts uns notaris que ostentin la seva representació al Principat. Des d'aquests pariatges el bisbe d'Urgell i la presidència de França (hereva actual dels drets de Foix) exerceixen de caps d'estat d'Andorra com a cosenyors.[26] el 1396 fou temporalment incorporada a la Corona d'Aragó arran de la Invasió de Catalunya de Mateu I de Foix.[35]
El 1419 es va crear el Consell de la Terra,[26] format per dos o tres representants de les 6 parròquies, que tenia la funció de defensar els interessos locals.
Edat moderna
El 1512 la peculiar situació jurídica de la vall va perillar, ja que aprofitant la incorporació del regne de Navarra a la corona castellana Andorra estigué a punt de ser integrada també a la monarquia del sud.[26]
Abans del segle xvii la societat andorrana estava formada per dos grups socials: els focs, que eren famílies o cases andorranes existents des de feia segles i que tenien recursos econòmics suficients per pagar els impostos del Consell General; i els casalers, grup format per les cases més pobres. En la vida política únicament podien participar els membres pertanyents al primer grup (el nombre del qual era de 179 cases davant les 600 dels casalers).
El 1610 el fill d'Enric IV de França, Lluís XIII de França, va incorporar el comtat de Foix i tots els seus drets a la corona francesa i, des de llavors, els partits d'estat andorrans foren el bisbe de la Seu d'Urgell i el rei de França. Malgrat això, en una ocasió aquest segon va usurpar els drets del primer: quan Catalunya fou integrada a la corona de França el 1640 Lluís XIII va negar els drets del bisbe, una situació que es va allargar durant deu anys.[26] Més endavant la conversió del regne de França en una república feu que el coprincipat per la banda francesa sigui exercit pel President de la República Francesa.
El dret consuetudinari de les valls d'Andorra fou recopilat el 1748 per Antoni Fiter i Rossell en el Manual Digest de les Valls neutres d'Andorra, que contenia descripcions de les institucions de la vall acompanyades de màximes sobre la bona governança del país. El 1763 Antoni Puig va escriure'n una versió més petita (tot i que més profunda en alguns punts) titulada Politar Andorrà.[26]
Edat contemporània
Segle xviii i xix
El 1793 les valls van suspendre la dependència de França quan la revolució francesa prengué camins republicans executant el rei i proclamant la Primera República. La situació no es va restablir fins al 1806,[26] quan Napoleó Bonaparte ja s'havia autoproclamat emperador i els seus exèrcits marxaven sobre Europa consolidant el domini de França. Aquesta, però, tornaria a la situació tradicional de regne el 1815 amb la derrota militar de Napoleó i el restabliment de l'statu quo absolutista amb el Congrés de Viena.
Malgrat tot, les aspiracions liberals ja s'havien escampat per tot el continent. El 1842 tingué lloc el primer dels canvis jurídico-polítics andorrans quan el Consell General va abolir els delmes que es pagaven al bisbat.[26] Però fou l'any 1866 quan Guillem d'Areny Plandolit i Antón Maestre iniciaren el procés democratitzador amb la Nova Reforma, que va concedir una participació més activa a la ciutadania en el govern del país.
Les principals modificacions van ser:
- Dret de vot per a tots els cap de família.
- Incompatibilitat entre el càrrec de Conseller General i el de "Cònsol" o Conseller de Comú i durada dels càrrecs per quatre anys.
- Renovació dels Consellers –Generals o de Comú– cada quatre anys.
- Limitació del nombre de Consellers de Comú en cada parròquia.
- Creació del càrrec de Comissionat del Poble, amb la finalitat de fiscalitzar o controlar a l'Administració i els comptes públics.
Les activitats econòmiques relacionades amb el ferro provocaren un important creixement de població i per alimentar-la es van posar en correu terrenys que van suposar una reducció de la qualitat de la terra i del terreny comunal, però les males collites de 1867 fan evident el desequilibri entre recursos i població, i el sector de l'extracció i producció del ferro produït de manera tradicional quedà greument afectat per l'auge de la siderúrgia produïda a gran escala en alts forns. La producció agrícola va patir els efectes negatius dels co