From Wikipedia, the free encyclopedia
L'opus incertum (en llatí, literalment, 'obra irregular') era una antiga tècnica constructiva romana que usava carreus tallats de forma irregular, col·locats aleatòriament dins un mur d'opus caementicium.[1][2]
A Roma i als voltants fou utilitzada sobretot des del començament del segle ii aC fins poc després de mitjan segle i aC, però es pot trobar també en èpoques posteriors en construccions privades de poca volada i per fer terrasses. Aquesta tècnica es va anar substituint per l'opus reticulatum.
Inicialment consistia en una disposició més acurada sobre el parament del mur dels caementa (fragments de roca, graves i còdols barrejats amb el morter del ciment romà), posats de tal manera que la seva superfície visible fos com més plana millor. Més endavant la tècnica es va anar desenvolupant i es va tendir a anivellar la superfície del mur, a reduir la capa de ciment entre els rocs i a triar pedres de forma i dimensions més regulars, i fins i tot a aplanar-ne la superfície que quedava a la vista.
Quan la forma de les pedres es regularitza perquè s'assemblin les unes a les altres i es disminueix al màxim la capa de ciment interposat, se sol parlar d'opus quasi reticulatum.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.