Ordre públic
From Wikipedia, the free encyclopedia
Ordre públic és la situació de respecte de les normes establertes per la societat que permeten la convivència social.[1] Està estretament relacionada amb el concepte de legitimitat en l'exercici del poder polític i el de cohesió social. Com a expressió, molt sovint es restringeix en el seu ús al seu sentit negatiu: la "pertorbació de l'ordre públic", assimilada a diferents formes de delinqüència, marginalitat, protesta pública, revolta i, en els casos més greus, revolució o subversió; especialment des d'una concepció autoritària de l'"ordre", que l'equipara al manteniment de la jerarquia social, les institucions i el sistema polític, considerant "desordre" qualsevol alteració en "l'establert" (the establishment).
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Hom ho podria definir, doncs, com un conjunt de principis i institucions que es consideren fonamentals en l'organització social d'un país i que inspiren el seu ordenament jurídic. Tanmateix, en aquesta àmplia definició caben tota classe de fenòmens jurídics (els principis generals del dret, la constitució política de cada Estat, el costum jurídic, el ius cogens (normes imperatives), etc.).
Des del punt de vista del Dret Civil, l'ordre públic és el "conjunt de principis jurídics, polítics, morals i econòmics obligatoris per conservar l'ordre social del poble en una època determinada".[2]