Organisme semiaquàtic

Un organisme aquàtic és un animal que passa part del seu temps a l'aigua o una planta que creix parcialment submergida.

Saltadors del fang, un tipus de peixos amfibis que habiten els aiguamolls de manglar i les planes de marea

El cranc roquer, una espècie de cranc semiterrestre

Posició de caça de Dolomedes minor, una aranya semiaquàtica

Animals semiaquàtics

Entre els animals semiaquàtics hi ha:

• Vertebrats
  • Tetràpodes semiaquàtics
  • Peixos amfibis, incloent-hi alguns tipus de peixos que normalment són estrictament aquàtics, com ara els joells i Porichthys notatus que surten de l'ou a la zona de marees
  • Diversos equinoderms semiterrestres de la zona de marees, com ara l'eriçó de mar Colobocentrotus atratus, que s'arrapa als penya-segats, i l'estrella de mar Pisaster ochraceus
• Artròpodes
  • Insectes aquàtics (p. ex., libèl·lules) que tenen almenys una fase no aquàtica del seu cicle de vida (p. ex., adults), insectes amfibis (p. ex., erugues amfíbies o la formiga Polyrhachis sokolova)^{[nota 1]}
  • Col·lèmbols semiaquàtics, com ara Anurida maritima
  • Crustacis malacostracis semiterrestres (p. ex., molts crancs, com ara el cranc roquer,^{[nota 2]} alguns amfípodes, com ara Orchestia gammarellus, alguns isòpodes, com ara Ligia oceanica, i alguns cirrípedes, com ara Balanus glandula)
  • Limúlids, que són majoritàriament aquàtics, però surten de l'ou a la zona de marees i viuen a les planes de marea durant la seva fase juvenil
  • Aranyes semiaquàtiques com ara Ancylometes o Dolomedes (a diferència d'Argyroneta, que és gairebé totalment aquàtica)
  • Un centpeus, Scolopendra cataracta
• Anèl·lids semiaquàtics, com ara el cuc de terra Sparganophilus
• Mol·luscos
  • Bivalves de la zona de marees, com ara Enigmonia aenigmatica, que viu als manglars
  • Poliplacòfors de la zona de marees, com ara Acanthopleura granulata
  • Gastròpodes semiterrestres com ara la pagellida de marees Patella vulgata, així com caragols d'aigua dolça i salada, com ara Pomatiopsis o Cerithideopsis scalariformis, respectivament
• Platihelmints semiterrestres de la zona de marees, com ara l'acotileu Myoramyxa pardalota^[4]

El lotus egipci, un angiosperma semiaquàtic

Plantes semiaquàtiques

Les plantes semiaquàtiques inclouen:

• Angiospermes semiaquàtiques (p. ex., manglars, Ipomoea aquatica, Pistia i totes les nimfeals)
• Coníferes semiaquàtiques com ara Taxodium ascendens
• Falgueres semiaquàtiques, com ara Pilularia americana
• L'equiset semiaquàtic Equisetum fluviatile
• Isòets semiaquàtics com ara Isoetes melanospora
• Licopodiòpsides semiaquàtiques com ara Lycopodiella inundata
• Molses semiaquàtiques com ara Sphagnum macrophyllum
• Hepàtiques semiaquàtiques com ara Riccia fluitans

Notes

1. Com a mínim un exemplar de Hierodula tenuidentata, una espècie de mantis religiosa que normalment és estrictament terrestre, ha après a caçar peixos de manera oportunista.^[1]
2. Tècnicament, la majoria de crancs terrestres són animals semiaquàtics, car la majoria han de tornar a l'aigua per alliberar els ous (les poques excepcions, com ara les espècies del gènere Geosesarma,^[2] pertanyen als clades Grapsidae (sensu lato) i Potamoidea (sensu lato)^[3]).

Referències

1. Battiston, R.; Puttaswamaiah, R.; Manjunath, N. «The fishing mantid: predation on fish as a new adaptive strategy for praying mantids (Insecta: Mantodea)» (en anglès). Journal of Orthoptera Research, 27, 2, 2018, pàg. 155–158. DOI: 10.3897/jor.27.28067.
2. Tan, C. G. S.; Ng, P. K. L. «Geosesarma notophorum sp. nov. (Decapoda, Brachyura, Grapsidae, Sesarminae), a Terrestrial Crab from Sumatra, with Novel Brooding Behaviour» (en anglès). Crustaceana, 68, 3, 1995, pàg. 390–395. DOI: 10.1163/156854095X00557.
3. Biology of the Land Crabs (en anglès). Cambridge University Press, 1988, p. 53–54. ISBN 978-0521306904.
4. Newman, L. J.; Cannon, L. R. G. «A new semi-terrestrial acotylean flatworm, Myoramyxa pardalota gen. et sp. nov. (Plehniidae Polycladida) from southeast Queensland, Australia» (en anglès). Memoirs of the Queensland Museum, 42, 1, 30-06-1997, pàg. 311-314 [Consulta: 14 agost 2018].