Angiospermes

Les angiospermes (Angiospermae)^[2][3] són un divisió del regne vegetal que conté la immensa majoria de les espècies de plantes terrestres, sent la forma de vida vegetal dominant al Planeta. Són de lluny el grup més divers de plantes amb unes 300.000 espècies conegudes (i moltes encara per descobrir), cosa que representa quasi el 90% dels vegetals terrestres.^[4] En sistemes de classificació antics rebien el nom de magnoliòfits (Magnoliophyta). El mot Agiospermae prové del grec "angeion" (vas, receptacle, estoig) i "sperma" (llavor, semen),^[5] i fa referència a que les llavors d'aquestes plantes estan tancades dins del fruit.

Angiospermes

Angiosperms
Període
Cretaci inferior - recent
Taxonomia
Regne	Plantae
Cap valor	Angiosperms
Nomenclatura
Sinònims	Anthophyta Magnoliophyta Cronquist, Takht. i W.Zimm.
Grups
Clades, segons APG III (2009):[1] Monocotyledoneae Magnoliidae Commelinidae Eudicotyledoneae Rosidae Fabidae Malvidae Asteridae Lamiidae Campanulidae Grups tradicionals Monocotyledoneae (Liliopsidae) Dicotyledoneae (Magnoliidae)

Són les plantes amb llavors les flors de les quals tenen verticils o espirals ordenats de sèpals, pètals, estams i carpels; els carpels tanquen els òvuls i reben el pol·len a l'estigma. Això les diferencia de les gimnospermes (que reben el pol·len directament a l'òvul) i que fa que en madurar, les llavors estiguin tancades dins del fruit (com abans l'òvul dins el carpel), caràcter distintiu que dona el nom al grup.

Denominacions: angiospermes, magnoliòfits, plantes amb flor

Magnoliophyta és una divisió del sistema de classificació de Cronquist (1981,^[6] 1988),^[7] que coincideix amb les angiospermes (Angiospermae) dels altres sistemes de classificació, des de l'antic sistema de classificació d'Engler^[8] fins als moderns sistemes APG II (2003),^[9] APG III (2009),^[10] i APG IV (2016).^[11] El nom deriva del gènere Magnolia, que necessàriament està inclòs dins del grup, seleccionat per alguns autors per a donar el nom al grup per ser un gènere representatiu de les que en aquell moment van ser considerades les angiospermes amb més caràcters ancestrals retinguts. Actualment s'utilitza àmpliament el nom Angiospermae, que té prioritat en haver estat encunyat abans.^[9][10][12]

Alguns textos, especialment els anglòfons, consideren que només les angiospermes tenen veritables flors, i per això els donen el nom de plantes amb flor, ja que consideren que la flor dels altres espermatòfits (les gimnospermes) és diferent, per bé que no deixa de ser una flor.^{[nota 1]}

Característiques

Aquest grup és considerat monofilètic perquè totes les espècies desenvolupen flors, amb quatre verticils d'estructures sexuals (estams i carpels) i auxiliars (sèpals i pètals). A l'exterior es troben els sèpals, amb funció bàsicament protectora i més a l'interior els pètals, sovint de vistosos colors. Interiorment trobem les peces masculines, els estams, i al centre de la flor es troben els carpels amb els corresponents ovaris que contenen els òvuls.

• 
  Típica flor d'angiosperma
• 
  Fruit d'angiosperma
• 
  Cicle de vida d'una angiosperma

Ecologia

Les angiospermes han ocupat quasi tots els nínxols ecològics i dominen la major part dels paisatges naturals. Aproximadament les dues terceres parts de totes les espècies són pròpies dels tròpics, però les activitats humanes les estan exterminant a gran velocitat. Pertanyen a aquest grup gairebé totes les plantes arbustives i herbàcies, la major part dels arbres, amb l'excepció dels pins i d'altres coníferes, i plantes més especialitzades, com suculentes, epífites i aquàtiques.

Utilitat

Els membres d'aquesta divisió són la font de la major part dels aliments en què l'ésser humà i altres mamífers basen la seva subsistència, així com de moltes matèries primeres i productes naturals. Només un miler d'espècies tenen importància econòmica digna de consideració, i el gruix de l'alimentació mundial prové de només quinze espècies. Si s'estudiessin com cal, podrien utilitzar-se diversos centenars més d'espècies.

Història evolutiva

Els avantpassats de les plantes amb flors van divergir de l'ancestre comú de totes les gimnospermes vives durant el Carbonífer,^[13] fa més de 300 milions d'anys. Els parents fòssils més propers de les plantes amb flors són incerts i polèmics. El registre més antic de pol·len d'angiospermes apareix fa uns 134 milions d'anys durant el Cretaci inferior.^[14] Al llarg del Cretaci, les angiospermes es van diversificar de manera explosiva, convertint-se en el grup de plantes dominant a tot el planeta al final del període, corresponent a la disminució i l'extinció dels grups de gimnospermes prèviament estesos.

Taxonomia i filogènia

L'antiga divisió de les angiospermes en dues classes, monocotiledònies (Liliopsida) i dicotiledònies (Magnoliopsida) ha estat clarament superada.

Segons el sistema de classificació actualment en ús (APG IV, 2016),^[11] les angiospermes es classifiquen així:

clade Angiospermae grau Angiospermes basals ordre Amborellales ordre Nymphaeales ordre Austrobaileyales clade Mesangiospermae clade Magnoliidae ordre Canellales ordre Laurales ordre Magnoliales ordre Piperales Llinatge independent: clade no resolt ordre Chloranthales clade Monocotyledoneae ordre Acorales ordre Alismatales ordre Arecales ordre Asparagales ordre Commelinales ordre Dioscoreales ordre Liliales ordre Pandanales ordre Petrosaviales ordre Poales ordre Zingiberales Probable grup germà dels eudicots ordre Ceratophyllales clade Eudicotyledoneae (eudicots) ordre Buxales ordre Proteales ordre Ranunculales ordre Trochodendrales Eudicotiledònies centerals ordre Dilleniales ordre Gunnerales clade Superrosidae ordre Saxifragales clade Rosidae ordre Vitales clade Fabidae ordre Cucurbitales ordre Fabales ordre Fagales ordre Rosales ordre Zygophyllales Clade COM: ubicació incerta ordre Celastrales ordre Malpighiales ordre Oxalidales clade Malvidae ordre Brassicales ordre Crossosomatales ordre Geraniales ordre Huerteales ordre Malvales ordre Myrtales ordre Picramniales ordre Sapindales clade Superasteridae ordre Berberidopsidales ordre Caryophyllales ordre Santalales clade Asteridae ordre Cornales ordre Ericales clade Lamiidae ordre Icacinales ordre Metteniusales ordre Garryales ordre Gentianales ordre Boraginales ordre Vahliales ordre Solanales ordre Lamiales clade Campanulidae ordre Apiales ordre Aquifoliales ordre Asterales ordre Bruniales ordre Dipsacales ordre Escalloniales ordre Paracryphiales

Angiospermae Amborellales Nymphaeales   Austrobaileyales Mesangiospermae     Chloranthales Magnoliidae     Ceratophyllales Eudicotyledoneae Monocotyledoneae La filogènia més actualitzada (2015) dona el aquest cladograma (en negreta, els clades principals):[15]

Notes

1. En molts textos anglesos només es consideren flors les de les angiospermes, que primitivament tenen verticils o espirals ordenades de sèpals, pètals, estams i carpels, i el òvuls estan tancats dins els carpels de manera que només es pot accedir a ells a través de l'estigma). Ampliació de la bibliografia. "El concepte de Flor". El concepte de flor: és un brot terminal o lateral d'origen meristemàtic, de creixement limitat... Aquí, siguiendo la denominación de Pius Font i Quer en su Diccionario de Botánica, se considera que una "flor" es toda rama de crecimiento limitado que posea antófilos (hojas relacionadas con la reproducción, como las hojas fértiles), por lo que todas las espermatofitas (tanto angiospermas como gimnospermas) tienen flores.