Oreneta

L'oreneta comuna^[1] o vulgar^[2][3] (Hirundo rustica), oronell,^[4][5] oronella,^[6][7] oroneta,^[8][9] orenola^[8] o orendella^[10] és una espècie d'ocell de la família dels hirundínids (Hirundinidae).^[11][12] El seu estat de conservació es considera de risc mínim.^[13]

Per a altres significats, vegeu «Oreneta (desambiguació)».

Oreneta

Hirundo rustica
Oreneta
Orenetes al niu
Enregistrament
Dades
Envergadura	0,32 m
Nombre de cries	4,27
Període d'incubació de l'ou	13,5 dies
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	22712252
Taxonomia
Super-regne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Passeriformes
Família	Hirundinidae
Gènere	Hirundo
Espècie	Hirundo rustica Linnaeus, 1758
Tipus taxonòmic	Hirundo
Nomenclatura
Basiònim	Hirundo rustica savignii
Distribució
Zona de cria   Resident   Zona d'hivernada

Són uns ocells gregaris; això vol dir que tenen una inclinació a formar grans grups. Sovint, fins i tot, nien en colònies. Així, quan volen per a traslladar-se d'un lloc a un altre en l'època de les migracions, volen moltes orenetes juntes, i arriben a formar grups de milers d'exemplars. Als Països Catalans, arriben els primers exemplars cap al març, però el gruix de la població sol arribar a l'abril o el maig, i retorna cap a l'Àfrica a l'octubre.

Fan nius de fang arrodonits i més oberts que els de l'oreneta cuablanca, i els situen en llocs arrecerats, sovint en construccions, en porxos, corts o fins i tot en els pous, en forats o sobre les bigues, a diferència de l'oreneta cuablanca que els fa a sota els balcons o sota els ràfecs. Per això la trobem més sovint prop dels pobles i de les cases que en ambients naturals, però ha anat esdevenint més rara a les ciutats grans, entre altres raons perquè els és difícil trobar-hi fang per fer el niu.^[14]

Mengen insectes que cacen al vol, i amb ells també alimenten les seves criatures. Les criatures fins que no poden volar es queden dins el niu. A vegades, si el niu es troba en una altura considerable, les criatures cauen, i són aliment d'altres animals. Les orenetes, igual que tots els ocells, tenen una olor; si un ésser humà o un altre ésser viu toca la cria, perd l'olor. Si perd l'olor, la mare no la reconeix i ja no la cuida.^{[cal citació]}

Ous

Noms dialectals

Oreneta té formes variades com oroneta, aureneta, ogroneta, groneta, gruneta, nereta, orineta...

Notem que entre totes aquestes formes, algunes són variants de caràcter fonètic i d'altres com nereta, ogroneta, gruneta, urinella, runella/ronella, olendra, etc., de lèxic, però, essent usuals tan sols en zones molt limitades (una comarca, o uns pobles), amb prou feines es nota llur presència al costat de les formes bàsiques oreneta i orenella.

orenella o orenella és la forma usual a Mallorca i Menorca (amb les variants aurenella, orinella, aronella, runella, urenella, anorella, anonella, nonella). També hi ha oroneta. vinjolita o ginjolita designa l'oreneta cuablanca.^[15]

A la Catalunya del Nord domina orendola. També es diu arendola, arandola i també olendra i orendra (variants: aulendra, orenda, orèndol o abrèndol, a(u)rendola; (i)rendola-randola) i (a)rondella (Vallespir); rondola (capcinès, conflentí i nord del Rosselló), alundra (parlar cerdà), (g)irondela o girondel(l)a (gal·licisme o occitanisme).

Al País Valencià oreneta és propi de la zona nord i predomina a la capital al costat d'oronella i aquesta darrera forma és pròpia de la Ribera del Xúquer i s'estén fins a la comarca d'Alcoi. La forma d'origen aragonès^[16] orandella (o ondarella per metàtesi) viu a la zona sud amb variants orondella i orandilla (orandella a la Vila Joiosa i orondella a Alacant; també orandella, orendella i orandilla en diverses poblacions de la Marina Baixa), ocupant un territori limitat.

Orandeta o volandreta al Pallars.

Orandeta, orendeta, arandeta, abrandeta, aurandeta, grandeta, irondeta, olandeta, orondeta, (v)olandeta, volandreta a Andorra i rodalia.

Referències

1. «Oreneta». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 11 setembre 2023 (català)
2. «oreneta». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
3. «oreneta» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
4. «oronell». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
5. «oronell» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
6. «oronella». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
7. «oronella» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
8. «oroneta». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
9. «oroneta» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
10. «orendella» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
11. «Swallows» (en anglès). IOC World Bird List Version 13.2. International Ornithologists' Union, juliol 2023. [Consulta: 12 setembre 2023].
12. del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 609. ISBN 978-84-16728-37-4.
13. BirdLife International. «Barn Swallow. Hirundo rustica» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2019. [Consulta: 11 setembre 2023].
14. Matheu, Eloïsa. Ocells de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient. Direcció d'Educació Ambiental i Participació, 2005.
15. Noms de l'oreneta al programa de televisió téntol https://ms-my.facebook.com/IB3org/videos/1481531688678722/
16. Casanova Herrero, Emili «Influencia histórica del aragonés sobre el valenciano». Archivo de Filología Aragonesa, 67, 2011, pàg. 201-235.

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquidites	Viquidites
Viquiespècies	Viquiespècies

• Vídeos, fotografies i gravacions d'orenetes a Internet Bird Collection (en anglès).
• Noms dialectals de l'oreneta a l'atles ALDC .