From Wikipedia, the free encyclopedia
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
El Parc Nacional del Simien és un dels parcs nacionals d'Etiòpia. Situat a l'àrea del Simien Gondar de la Regió Amhara, el seu territori cobreix les Muntanyes Simien i inclou Ras Dashan, el punt més alt d'Etiòpia. Està inscrit en la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1978, i en perill des del 1996.[1]
| ||||
| Tipus | Parc nacional i parc  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Gonder (Etiòpia) | |||
| ||||
| Format per | ||||
| Dades i xifres | ||||
| Punt més alt | Ras Dashan (4.533 m ) | |||
| Superfície | 220 km² Patrimoni de la Humanitat: 13.600 ha | |||
Patrimoni de la Humanitat  | ||||
| Tipus | Patrimoni natural → Àfrica | |||
| Data | 1978 (2a Sessió), Criteris PH: (vii) i (x) | |||
| En perill | 1996 | |||
| Identificador | 9 | |||
| Categoria II de la UICN: Parc Nacional | ||||
| World Database on Protected Areas | ||||
| Identificador | 653 | |||
| Història | ||||
| Cronologia | ||||
| 1996- | llista del Patrimoni de la Humanitat en perill | |||
| Activitat | ||||
| Creador | C. W. Nicol | |||
| Creació | 1969 | |||
| Lloc web | simienmountains.org | |||
És la llar d'un nombre d'espècies en perill d'extinció, com el llop d'Etiòpia i l'íbex d'Etiòpia, una cabra salvatge que no es troba en cap altra part del món. El papió gelada i el caracal, un fèlid, també habiten dins de les muntanyes de Simien. Més de 50 espècies d'aus habiten al parc, incloent-hi l'impressionant trencalòs, amb una envergadura de 3 m.
El parc està situat en una regió de clima semiàrid, amb menys de 600 mm anuals de precipitació, distribuïdes de octubre a abril.
Es poden distingir tres tipus de vegetació en funció de l'altitud. En el nivell inferior, entre 3000 i 3300 metres, la vegetació original de cedres i podocarps ha sigut substituïda per cultius agrícoles, excepte en les zones menys accessibles. Dels 3300 metres fins als 4000, trobem en pocs enclaus també boscos de Brucs i sàlvia. El nivell superior està dominat per praderies semialpines, amb alguns afloraments rocosos.
Entre els mamífers que hi habiten, destaquen el Xacal d'Etiòpia, la cabra d'Abisini i el Papió Gelada. Totes tres espècies són endèmics del massís Etíop, i les dues primeres es troben en perill d'extinció.
Va ser un dels primers llocs en ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, l'any 1978. Degut a la davallada en la població de les espècies natives característiques, es va afegir a la Llista del patrimoni de la humanitat en perill l'any 1996, i l'any 2017 es va retirar gràcies a la millora de la gestió del parc i als esforços per controlar la pastura excessiva i l'impacte negatiu del turisme.
El parc natural es troba molt degradat; el 80% de la seva superfície ha sigut alterada i es troba en ús per activitats agrícoles i ramaderes.
