Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac
espai natural protegit / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac està format pel massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac.[1] Té una superfície protegida de 13.694 hectàrees repartides entre les comarques del Bages, el Vallès Occidental, el Moianès. Els seus cims principals són el Montcau (1.056,7 m) i la Mola (1.101,9 m),[2] on hi ha el monestir romànic de Sant Llorenç del Munt. junt amb altres estructures com forns de calç sepultures... El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac forma part de la Xarxa d'Espais Naturals gestionada per la Diputació de Barcelona. L'interès paisatgístic, biològic i cultural del massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac va justificar la seva creació com espai protegit, per fomentar l'ús racional del territori i fer possible l'aprofitament ordenat dels seus recursos. A la vegada, el parc respon a la demanda d'equipaments e instal·lacions per a l'esbarjo i la pedagogia en el medi natural.
Tipus | Parc natural, àrea protegida Natura 2000, àrea protegida i Pla d'Espais d'Interès Natural | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Bages (Catalunya), Vallès Occidental (Catalunya), Moianès (Catalunya), província de Barcelona (Catalunya) i Catalunya (Espanya) | |||
| ||||
Dades i xifres | ||||
Superfície | 300 ha 16.149,75989 ha | |||
Espècies conservades | alzina, pi, roure, moixera, bruc, arbocer, esquirol, conill, toixó, gat mesquer, pinsà, cadernera, tudó, merla, gaig | |||
Categoria V de la UICN: Paisatges terrestres/marins protegits | ||||
World Database on Protected Areas | ||||
Identificador | 389168 | |||
Àrea protegida Natura 2000 | ||||
Identificador | ES5110010 | |||
Activitat | ||||
Creació | juliol 1972 i 1992 | |||
Gestor/operador | Diputació de Barcelona | |||
Lloc web | parcs.diba.cat… | |||
El primer pla d'ordenació del parc es va fer el juliol de 1972. Un nou pla especial fou aprovat el 1982 per tal d'aturar el desmesurat creixement de les urbanitzacions que l'envoltaven. Finalment, el 1987 fou declarat parc natural per un decret de la Generalitat de Catalunya. El 1998 es va modificar el pla especial per fer una ampliació de 4.055 hectàrees més, fins a les 13.694 actuals.[3] El parc ha estat possible també gràcies a la pressió de defensa feta per les entitats ciutadanes en diferents moments.[4]
Són 12 els municipis que hi tenen part del seu terme municipal: Castellar del Vallès, Granera, Matadepera, Monistrol de Calders, Mura, el Pont de Vilomara i Rocafort, Rellinars, Sant Llorenç Savall, Sant Vicenç de Castellet, Talamanca, Terrassa i Vacarisses.
L'agost de 2003 un gran incendi forestal malmeté la part nord-oriental del parc, a la zona dels termes municipals de Granera, Monistrol de Calders, Mura i Sant Llorenç Savall, on s'inicià el foc.