From Wikipedia, the free encyclopedia
El pasquer (pascuarium) era, a Catalunya, una exigència o impost, inicialment públic, que calia pagar per l'ús d'una zona de pastures. És sinònim de pasturatge.[1]
La seva existència es remunta a l'època visigoda.[2] Cal partir de la base que, als inicis del comtat de Barcelona, es garantia als gots i hispans que hi residien l'antic costum de tallar llenya, aprofitar les pastures i aprofitar les aigües sense cap mena d'impediment.[2][Nota 1] Els terrenys incultes podien, així, ésser lliurement explotats, i ja cap al segle xi encara es podia considerar que els erms eren franqueses comtals, de lliure explotació sense tribut ni servei.[2]
Cap al segle xii, aquestes facultats van cristal·litzar com a dret d'empriu atribuït als titulars dels masos o capmasats.[2] No obstant això, era usual que, a canvi d'aquest dret d'explotació, si no hi havia cap franquesa al respecte, es lliuressin una sèrie de càrregues públiques, que es recaptaven en benefici del fisc comtal, i entre elles, el pascuarium o pasquer, que gravava la pastura del ramat als pastius i boscos públics.[2]
A partir de la primera meitat del segle xi, es va iniciar una progressiva apropiació particular i patrimonialització dels espais inclultes per part dels barons o senyors.[2] Aquesta patrimonialització, no obstant, ja té antecedents a l'època carolíngia,[3] en la qual, per exemple, al bisbat de Girona, el pasquer fou en part cedit als bisbes d'aquesta seu.[1]
En el segle xii ja no s'esmenta el pasquer, que sembla que va ésser substituït per una diversitat de drets que gravaven tant la pastura com el trànsit de bestiar pels pastius i boscos baronials, com el carnatge, l'herbatge i el beuratge.[4]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.