Patrística
estudi del cristianisme dels primers segles i dels seus primers autors coneguts com a pares de l'Església / From Wikipedia, the free encyclopedia
La patrística és la fase en la història de l'organització i la teologia cristianes que abasta des de la fi del cristianisme primitiu, amb la consolidació del cànon neotestamentari, fins al voltant del segle viii. A més de l'elucidació progressiva del dogma cristià, la patrística es va ocupar sobretot de l'apologia o defensa del cristianisme davant de les religions paganes primerament i les successives interpretacions heterodoxes que donarien lloc a les heretgies després. El seu nom deriva dels pares de l'Església, els teòlegs la interpretació dels quals dominaria la història del dogma.