Patrons entrellaçats islàmics
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els patrons entrellaçats islàmics són patrons de línies i formes que tradicionalment han dominat l'art islàmic. Es poden dividir en dos tipus: l'arabesc, que utilitza corbes i elements basats en les plantes, i el girih, que utilitza majoritàriament formes geomètriques amb línies rectes o corbes regulars. Els dos grups es van originar a partir dels patrons entrellaçats de l'Imperi Romà d'Orient i l'art copte.
La seva propietat de recobrir el pla de forma tessel·lada amb figures de diferent complexitat i diversos patrons geomètrics ha despertat interès a Occident, no només en artesans i altres artistes incloent M. C. Escher, o en historiadors com Eva Baer, sinó també a matemàtics i físics com Peter James Lu i Paul Steinhardt, que al 2007 van afirmar que les rajoles del santuari de Darb-e Imam a Isfahan podrien generar patrons quasi-periòdics com la tessel·lació de Penrose.
Moltes de les tècniques de disseny utilitzades originàriament són desconegudes, així que alguns matemàtics han descrit formes de recrear-les, per exemple utilitzant la tècnica de polígons en contacte de Hankin.[1]