Paul Dubreil
matemàtic francès / From Wikipedia, the free encyclopedia
Paul Dubreil (Le Mans, 1 de març de 1904 - Soisy-sur-École, 9 de març de 1994) va ser un matemàtic francès.
![]() Paul Dubreil el 1954 ![]() | |||||
Biografia | |||||
---|---|---|---|---|---|
Naixement | 1r març 1904 ![]() Le Mans (França) ![]() | ||||
Mort | 9 març 1994 ![]() Soisy-sur-École (França) ![]() | ||||
| |||||
Dades personals | |||||
Formació | Universitat d'Hamburg (1929–1930) École Normale Supérieure (1923–1926) Lycée Saint-Louis (1921–1923) Universitat de París - doctor (–1930) Lycée Montesquieu (–1921) ![]() | ||||
Tesi acadèmica | Recherches sur la valeur des exposants des composants primaires des idéaux de polynômes (1930 ![]() | ||||
Director de tesi | Charles Émile Picard ![]() | ||||
Activitat | |||||
Camp de treball | Matemàtiques ![]() | ||||
Ocupació | matemàtic ![]() | ||||
Ocupador | Universitat de París (1946–1975) Universitat de Nancy (1933–1946) Universitat de Lilla (1931–1933) ![]() | ||||
Obra | |||||
Estudiant doctoral | Dov Tamari, Gérard Lallement i Léonce Lesieur (en) ![]() ![]() | ||||
Família | |||||
Cònjuge | Marie-Louise Dubreil-Jacotin ![]() | ||||
Pares | Léon-René Dubreil | ||||
Premis
|
El seu pare era professor del lycée de Le Mans, on ell va cursar els estudis secundaris. Després de preparar l'ingrés a les grandes écoles al Lycée Saint-Louis de París, va ingressar el 1923 a l'École Normale Supérieure en la qual es va graduar el 1926.[1] Va ser professor de la pròpia École Normale fins al 1929, any en el qual va obtenir una beca Rockefeller que li va permetre estudiar a Alemanya (amb Emil Artin i Emmy Noether)[2] i a Roma.[3] En tornar d'aquest viatge d'estudis, va ser professor de les universitats de Lilla (1931-1933) i de Nancy (1933-1946) fins que el 1946 es va incorporar a la universitat de París en la qual va substituir Albert Châtelet en la càtedra d'aritmètica i teoria de nombres, a la seva defunció el 1954.[4] A la universitat va fundar el 1947 els seminaris Dubreil,[5] que va dirigir primer amb Châtelet, després amb Pisot i, finalment, amb Malliavin.[6] La seva esposa va ser la també reconeguda matemàtica Marie-Louise Dubreil-Jacotin.
Dubreil va ser un dels introductors a França de la teoria d'ideals.[7] També va ser un estudiós dels semigrups, introduint moltes de les seves propietats.[8] Va publicar dos influents llibres: Leçons d'algèbre moderne (an coautoria amb la seva esposa, 1961) i Contribution à la théorie des demi-groupes (1941). També va publicar més d'una cinquantena d'articles científics sobre teoria de nombres i temes connexos.[9]