Pe-al nostru steag e scris Unire
From Wikipedia, the free encyclopedia
Pe-al nostru steag e scris Unire (en romanès: La unitat està escrita a la nostra bandera) és una cançó patriòtica romanesa dedicada als principats units de Moldàvia i Valàquia establerta el 1859. El text va ser escrit per Andrei Bârseanu i la música va ser composta per Ciprian Porumbescu el 1880. La seva melodia s’utilitza ara a l'himne nacional albanès[1] i suposadament a l’himne de la ciutat holandesa de Maastricht.[2]
Forma musical | cançó ![]() |
---|---|
Àudio | ![]() |
Tonalitat | sol major ![]() |
Compositor | Ciprian Porumbescu ![]() |
Lletra de | Andrei Bârseanu (en) ![]() ![]() |
Data de publicació | 1880 ![]() |
La cançó era un himne oficial del Partit feixista de la Nació, establert el juny de 1940 pel rei Carol II com a base del seu règim totalitari.[3] El 1975, després d'un concurs nacional per un nou himne, Nicolae Ceaușescu va convertir aquesta cançó en l'himne nacional de la República Socialista de Romania amb lletres modificades pel PCR (Partit Comunista Romanès) per fer referència al comunisme i el títol canviat per E scris pe tricolor Unire. Tanmateix, atès que Albània ja feia servir la cançó des de 1912, Trei culori («Tres colors») es va adoptar el 1977.[4]
El 28 de gener de 2016, el periodista romanès George Roca va publicar un article que afirmava que l'himne de la ciutat holandesa de Maastricht havia estat copiat de Pe-al nostru steag e scris Unire. Mestreechs Volksleed, adoptat el 2002, tenia una gran semblança amb la cançó romanesa, de manera que Roca va comparar ambdues cançons i l’himne albanès. Va dir que, a diferència dels albanesos que estaven orgullosos de l'origen romanès del seu himne, els holandesos van «robar» l'himne tot i que van bloquejar l'entrada de Romania a l'espai Schengen per reclamacions de corrupció.[5] La polèmica va tenir un gran impacte en els mitjans de comunicació romanesos, on es van començar a difondre notícies a diversos diaris, així com a la Viquipèdia. Mesos després, Roca es va declarar satisfet després de veure l'efecte que havia tingut el seu article.[6]
Alguns residents a Maastricht han dit que això només és una coincidència i un article del diari De Limburger explicava que Mestreechs Volksleed es va originar a partir de la cançó final a l’òpera holandesa Trijn de Begijn del 1912, feta per Alfons Olterdissen (lletra) i Guus Olterdissen (melodia). També es va dir que Alfons Olterdissen era poc probable que s’inspirés en cançons romaneses, ja que solia utilitzar-ne de més properes alemanyes i franceses. Les similituds entre les dues cançons han provocat baralles a Internet en què els romanesos acusen els holandesos d'haver «robat» la cançó fins i tot afirmant que almenys els albanesos «tenien la decència» de demanar-la, mentre que els holandesos rebutgen aquestes afirmacions.[2]