Peitoví-saintongès
From Wikipedia, the free encyclopedia
El peitoví-saintongès o peitaví-saintongès, anomenat també el parlanjhe (poetevin-séntunjhaes o parlanjhe en peitoví-santongès; poitevin-saintongeais en francès) és una llengua romànica de la família de les llengües d'oïl però marcada per orígens occitans, parlada al nord de la regió de Nova Aquitània, la Vendée, el Pays de Retz i al sud de Maine-et-Loire (regió del País del Loira). També és parlada en certes regions d'Indre-et-Loire i la Dordonya, a les antigues províncies de Poitou i de la Saintonge, a França.
Dades ràpides poetevin-séntunjhaes, Altres noms ...
poetevin-séntunjhaes | |
---|---|
Altres noms | peitaví-saintongès, parlanjhe |
Tipus | llengua |
Ús | |
Autòcton de | Nova Aquitània, País del Loira |
Estat | França |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües gal·loromàniques llengües gal·lo-rètiques llengües d'oïl | |
Característiques | |
Nivell de vulnerabilitat | 4 en perill sever |
Codis | |
UNESCO | 402 |
Tanca
El peitoví-saintongès ha influenciat el francès del Quebec, l'acadien i el cadien (cajun).