Període Silvícola
From Wikipedia, the free encyclopedia
El període Silvícola (en anglès Woodland Period) de la cultura precolombina d'Amèrica del Nord s'inicià aproximadament 1000 abans de l'Era Comuna fins al 1000 a la part oriental d'Amèrica del Nord[1] El terme "Període Silvícola" es va introduir en la dècada de 1930 com una capçalera genèrica per a jaciments prehistòrics entre el període arcaic de caçadors-recol·lectors i l'agricultora cultura mississipiana. La regió cultural dels boscos orientals abasta el que avui és l'est del Canadà al sud de la regió Subàrtica a l'est dels Estats Units, al llarg del Golf de Mèxic.[2]
Aquest període es considera una etapa de desenvolupament sense grans canvis a curt termini, però en canvi té un desenvolupament continu en estris de pedra i os, artesania de cuir producció tèxtil, horticultura, i la construcció de refugis. Molts pobles de boscos utilitzaven llança i àtlatl fins al final del període, quan van ser reemplaçades per arcs i fletxes; tanmateix els pobles dels boscos del sud-est també utilitzaven la sarbatana.
El major avanç tecnològic durant aquest període va ser l'ús generalitzat de la ceràmica (que s'havia iniciat a la fi del període arcaic) i les sofisticacions creixents de les seves formes i decoració. Augmentà l'ús de l'agricultura i el desenvolupament del Complex Agrícola Oriental també va significar que la naturalesa nòmada de molts dels grups va ser suplantada per llogarets ocupats permanentment, encara que l'agricultura intensiva en realitat no comença fins que l'èxit del període Mississippí.