Perifèric
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un dispositiu perifèric o perifèric, aplicat al món de la informàtica, és un dispositiu maquinari auxiliar que s'utilitza per transferir informació dins i fora d'un ordinador.[1] Pot donar-se el cas que sigui elements que es troben fora del contenidor principal (anomenat caixa o torre), o bé també es fa referència com als dispositius que, tot i estar inclosos dins d'aquesta caixa són elements complementaris al funcionament bàsic de l'ordinador. És el cas d'alguns dispositius inclosos en ordinadors portàtils, com el monitors, el teclat, el ratolí, càmeres web, etc.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
El concepte perifèric fa referència, no tant a la posició física d'un component, com a la seva situació lògica respecte al bus principal del sistema. En certa manera, tot allò que no sigui la UPC, la memòria principal, la memòria secundària (per exemple el disc dur) i el bus del sistema, és considerat perifèric.
S'entén, doncs, per perifèric al conjunt de dispositius que, sense pertànyer al nucli fonamental de l'ordinador, format per la CPU i la memòria central, permetin realitzar operacions d'entrada / sortida (E / S) complementàries al procés de dades que realitza la CPU. Aquestes tres unitats bàsiques en un ordinador, CPU, memòria central i el subsistema d'E / S, estan comunicades entre si per tres busos o canals de comunicació:
- El bus d'adreces, per seleccionar la direcció de la dada o del perifèric al que es vol accedir,
- El bus de control, bàsicament per seleccionar l'operació a realitzar sobre la dada (principalment lectura, escriptura o modificació).
- El bus de dades, per on circulen les dades.
Tot i que el terme perifèric implica sovint el concepte d'«addicional però no essencial», molts d'ells són elements fonamentals per a un sistema informàtic. El teclat i el monitor, imprescindibles en qualsevol ordinador personal d'avui en dia (no ho van ser en els primers computadors), són possiblement els perifèrics més comuns, i és possible que molta gent no els consideri com a tal pel fet que generalment es prenen com a part necessària d'un ordinador. El ratolí és possiblement l'exemple més clar d'aquest aspecte. Fa menys de 20 anys no tots els ordinador personals incloïen aquest dispositiu. El sistema operatiu MS-DOS, el més comú en aquesta època, tenia una interfície de línia d'ordres per a la qual no era necessària l'ocupació d'un ratolí, tot es feia mitjançant comandes de text. Va ser amb la popularització de Finder, sistema operatiu de l'Apple Macintosh d'Apple i la posterior aparició de Windows quan el ratolí va començar a ser un element imprescindible en qualsevol llar dotat d'un ordinador personal. Actualment hi ha sistemes operatius en mode text que poden prescindir del ratolí com, per exemple, alguns sistemes bàsics de UNIX i GNU / Linux.